El jutge Llarena anul·la l’euroordre i marca el ritme de la campanya

MadridUna dirigent socialista espanyola va pronosticar fa uns dies als passadissos del Congrés de Diputats que així que comencés la campanya electoral l’activitat judicial relacionada amb el Procés s’aturaria. No podia estar més equivocada. Les primeres dues jornades de la cursa dels partits cap al 21-D han estat marcades per les decisions judicials i, en concret, per les del magistrat del Suprem Pablo Llarena, que està marcant el ritme de la campanya més anòmala des de la restauració de la democràcia. Si dilluns decretava a cop d’interlocutòria que la campanya tindria presos polítics, ahir, mentre els partits independentistes feien els seus primers actes electorals amb els consellers alliberats, Llarena va tornar a sacsejar el panorama polític retirant l’euroordre de detenció que pesava sobre el president Carles Puigdemont i els quatre consellers exiliats a Brussel·les.

Llarena es curava en salut i protegia la justícia espanyola d’un possible ridícul internacional, davant l’eventualitat, que anava prenent força, que la justícia belga denegués l’extradició dels polítics catalans pels discutits delictes de sedició i rebel·lió. Com va avançar l’ARA, la fiscalia ja sospesava un moviment similar, perquè hi havia indicis que el jutge belga que dilluns va prendre declaració a Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí no concediria l’extradició per la majoria dels delictes que se’ls imputen. Això hauria obligat Llarena a jutjar els acusats només per un delicte -ahir es va saber que és el de desobediència- i hauria provocat, com ell mateix reconeix en el seu escrit, que els consellers que van decidir acudir a la cita amb la justícia espanyola -dos dels quals encara són a la presó, juntament amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- fossin víctimes d’un “pitjor dret” que els seus col·legues exiliats.

Llarena, doncs, es posava la bena abans de la ferida en termes judicials i acceptava posar-se vermell retirant l’artilleria que havia desplegat la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamena, a canvi de no rebre un clatellot més sonor si el seu col·lega belga li denegava l’extradició. Jurídicament, s’assegurava que la imputació per rebel·lió, que és el nucli de la demanda de la fiscalia i el que està permetent la màxima duresa en les mesures cautelars, no es perdés en l’estira-i-arronsa amb la justícia belga. A més, col·locava els acusats en una posició de debilitat de cara a la imposició de futures mesures cautelars, perquè, com que ja no estaran sotmesos al procés a Bèlgica, poden ser titllats amb més contundència de fugitius al Tribunal Suprem.

Trampa política

En el pla polític, però, també suposava una trampa per a Puigdemont i els consellers. Amb el procediment judicial en suspens (ahir mateix la fiscalia de Brussel·les va anunciar que eliminaria les mesures cautelars com a conseqüència de l’anul·lació de l’euroordre), el candidat de Junts per Catalunya perdia una de les banderes de la seva campanya: la internacionalització del conflicte davant d’un organisme oficial. Ara ho podrà seguir denunciant de paraula, però no en un jutjat. Això sí, podrà exposar les costures d’un sistema espanyol que només té pressa per extradir-lo si és en les condicions fixades pel Suprem.

La tornada a Espanya suposaria la seva detenció immediata, perquè, tot i que amb l’euroordre Llarena també va retirar l’ordre de cerca i captura internacional (per a fora de la UE), a Espanya encara se’l considera fugitiu. Per tot plegat, ahir mateix Gonzalo Boye, l’advocat dels consellers d’ERC exiliats, va anunciar que es quedaran a Brussel·les, segons informa Laia Forès.

Forn i Sànchez recorren

Però el moviment de Llarena no va ser l’únic que es va donar en el flanc judicial. Després de la galleda d’aigua freda que va suposar el manteniment a la presó de Junqueras, els Jordis i el conseller de l’Interior, Joaquim Forn, ordenat dilluns pel mateix magistrat, les defenses dels empresonats van afanyar-se a respondre. Forn i Sànchez ho van fer en el mateix sentit, i van demanar tornar a declarar davant del jutge del Suprem. L’objectiu és tornar a reclamar la seva posada en llibertat i deixar clara la disposició a declarar sobre el fons del cas, i no només sobre la situació de presó provisional i els arguments que la justifiquen (com el risc de fugida i de reincidència). És a dir, els acusats es van mostrar disposats a explicar davant del jutge la seva versió dels fets per intentar desmuntar el relat d’“explosió de violència” que el magistrat ha fet seu després de llegir els informes de la Guàrdia Civil per la manifestació davant de la seu d’Economia del 20 de setembre, i que li serveix per mantenir viva l’acusació de rebel·lió. Junqueras també té previst presentar un recurs contra el seu manteniment a presó, tot i que no es va concretar si també demanarà tornar a declarar.

Fora de l’esfera judicial, la campanya va continuar ahir amb la presència dels presos que van quedar en llibertat dilluns. El conseller de Justícia, Carles Mundó, va tornar a la presó per participar en un míting d’ERC. Va ser a la Model, clausurada per ell com a conseller. També van incorporar-se a la campanya els candidats de Junts per Catalunya Josep Rull i Jordi Turull, que van oferir una roda de premsa amb connexió amb Brussel·les -on no poden viatjar per imperatiu judicial- inclosa. Dolors Bassa també va participar en un acte d’ERC a Torroella de Montgrí, mentre que Raül Romeva s’estrenarà avui en un altre, també dels republicans, a Valls. En el flanc unionista, ahir encara cuejava l’“ A por ellos” de Xavier García Albiol, candidat del PP, en l’obertura de campanya. Un crit de guerra del qual es va desmarcar fins i tot Inés Arrimadas, l’única aspirant a presidir la Generalitat que ha dit obertament que vol pactar amb ell.

I allunyat dels mítings es va mantenir el president del govern espanyol, que continua amb la hiperactivitat internacional per mirar de contrarestar l’impacte del Govern a Brussel·les. Ahir Mariano Rajoy va visitar la primera ministra britànica, Theresa May, i, malgrat que tots dos van evitar les preguntes a la roda de premsa, la Moncloa va afirmar que el govern britànic dona suport a l’espanyol en l’estratègia per combatre el Procés. Avui l’acció a Madrid es trasllada al Congrés de Diputats, on se celebrarà l’acte de commemoració solemne del 39è aniversari de la Constitució espanyola, que arriba en el moment que la seva vigència és més qüestionada, justament per la crisi territorial oberta a Catalunya. Els fastos comptaran amb la presència dels partits que van donar suport al 155 (PP, Cs i PSOE), però també amb la de Podem, que l’any passat va absentar-s’hi però que aquest ha decidit participar-hi tot i el seu rebuig a la intervenció de l’autonomia catalana fet a l’empara d’un article d’aquesta carta magna.

La campanya continua per segon dia amb el focus posat en els jutjats. I l’actitud del candidat a fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar -ahir va comparèixer al Congrés per explicar que seria continuista respecte a l’acció de José Manuel Maza-, fa presagiar que fins al 21-D caldrà tenir un ull posat en els mítings, i l’altre, en els tribunals.