La Junta Electoral, ariet contra TV3
El PP i Cs han recorregut nou cops a un organisme amb membres designats pels partits al Congrés
BarcelonaUna de les novetats d’aquesta campanya electoral ha sigut que el PP i Cs han recorregut sistemàticament a la Junta Electoral Central (JEC) com a arma per atacar Catalunya Ràdio i TV3. Fins a nou cops aquests dos partits unionistes han portat assumptes relacionats amb la cobertura informativa del 21-D als jutges que dirimeixen la qüestió. Ho feien sabent que juguen a casa: la Junta Electoral Central és un òrgan format per vuit magistrats procedents del Suprem -i per tant nomenats pel Consell General del Poder Judicial, amb membres escollits pel Congrés i el Senat- i cinc catedràtics seleccionats també pels partits presents a les Corts espanyoles. El PP i Ciutadans van designar tres d’aquests cinc catedràtics.
A partir d’aquí, el procediment ha sigut molt simple. En primera instància, els partits recorrien a la Junta Electoral Provincial (JEP), que en general tendia a rebutjar la denúncia (en 5 ocasions de 9), mentre que en quatre casos l’estimava només parcialment. La incomoditat d’alguns membres de la JEP es fa evident en el fet que, cap al final de la campanya, en els recursos número 7 i 8, les resolucions s’adopten amb vots particulars de jutges que volen explicitar la seva disconformitat amb el veredicte.
En aquest sentit, és rellevant llegir el vot particular del jutge Francesc Uría Martínez, president de la Junta Electoral Provincial, en relació a la reclamació que va fer el PP per la cobertura de la manifestació a Brussel·les del dia 7 de desembre. De fet, TV3 va renunciar a emetre cap programa especial i es va limitar a connectar-hi en directe un minut cada mitja hora (mentre les cadenes privades espanyoles oferien una cobertura més àmplia). Però el partit d’Albiol va impugnar els minuts que el Telenotícies va dedicar a l’assumpte. I això que, en la peça, els testimonis a favor del referèndum sumaven 187 segons, mentre que els contraris n’acumulaven 216. La JEP, tanmateix, va considerar que no s’havia seguit el criteri de proporcionalitat i que calia compensar determinats partits.
“Lamentablement, em veig en la necessitat de manifestar la meva discrepància respecte a l’opinió majoritària de la JEP”, escriu Uría en el seu vot personal. “En la meva opinió, la decisió de la majoria prioritza interessos partidistes sobre el dret constitucional a la informació”. Per al magistrat, caldria haver defensat el dret a la informació, que gaudeix d’especial protecció a la Constitució. “Sense comunicació pública lliure quedarien buidats de continguts reals altres drets que la Constitució consagra, i absolutament falsejat el principi de legitimitat democràtica”, concloïa el jutge.
En tot cas, el PP i Ciutadans han recorregut sempre les decisions de la JEP per forçar que s’hagi de pronunciar la Junta Electoral Central, molt més propera políticament. I, en efecte, només en un cas es desestima un recurs del PP, quan el partit va intentar prohibir que TV3 pogués connectar en directe amb la manifestació de l’11 de novembre, de protesta pels presos polítics.
Queixes per la censura
Diversos estaments de la CCMA han deplorat aquesta estratègia de permanent recurs. El consell professional de Catalunya Ràdio, per exemple, emetia un comunicat en què denunciava que “la campanya electoral s’està convertint en una mordassa insuportable al lliure exercici de la professió”. Per a aquest organisme, que representa els periodistes de l’emissora, el PP i Ciutadans intenten “canviar les regles del joc” per vies “inapropiades”. El consell professional de TV3 s’ha expressat en termes similars. Una de les resolucions que han causat més incomoditat és la de tenallar les paraules que es poden fer servir a les peces informatives. Així, a TV3 no poden parlar de president “a l’exili” ni tampoc de “consellers” sense fer referència al fet que van ser cessats.
També fonts de la direcció de la Corporació, en declaracions a l’ARA, admetien que estan sorpreses per aquesta actitud bel·ligerant: “El pla de cobertura és calcat al de les passades eleccions, que va ser acceptat per tots els grups polítics, la qual cosa es va traduir en absència de conflictes davant de la Junta Electoral”. Sobre les motivacions, aquestes fonts consideren que el PP i Ciutadans “no intenten tant aconseguir una cobertura concreta com generar titulars en mitjans afins que poden utilitzar en campanya”, detallen aquestes fonts, que recorden que la cadena és líder en tots els rànquings de pluralitat i credibilitat. També temen que aquesta fustigació legal sigui una preparació de terreny per tenallar encara més fèrriament TV3. Al cap i a la fi, el PP pretenia incloure els mitjans públics dins del 155 i només un pacte a última hora amb el PSC va fer que en quedessin formalment fora (tot i que l’Estat segueix exercint el control econòmic de TV3 i Catalunya Ràdio).
