Gestionar la complexitat
Benvolgut Xavier, el missatge de les urnes serà complex, però gestionar-lo serà complicadíssim. El missatge serà complex perquè la societat catalana ho és. Tendim a considerar les opcions polítiques en forma binària (per exemple, esquerra-dreta), però a Catalunya hi ha molts matisos i per això avui no s’enfronten dos partits parlamentaris, sinó set. És veritat que Catalunya té un problema agudíssim d’encaix amb Espanya, però fins i tot des d’aquest punt de vista hi ha tres -i no dues- menes de partits: els independentistes, els autonomistes sincers i els nacionalistes espanyols (per als quals l’autonomia és un error constitucional que cal esmenar per tots els mitjans possibles).
Per a molts, l’únic resultat important és que els tres partits independentistes sumin, o no, la majoria absoluta. És evident que si l’obtinguessin, les cancelleries europees tornarien a prestar-nos atenció, i que el govern de Madrid tindria un gran maldecap. Ara bé, el maldecap no seria menor per als tres partits, obligats a formar govern però amb gravíssims dubtes sobre qui l’encapçalaria i quin programa de govern hauria d’executar. Sobre el lideratge, no cal dir sinó que el nucli del missatge de JxC és la restitució de Puigdemont a la presidència de la Generalitat, mentre que ERC considera que si ells treuen més vots, són ells els qui l’han de presidir. Sobre el programa, la CUP insisteix en la via unilateral, ERC l’ha aparcada explícitament i JxC, implícitament, també.
El dilema del PSC
Si els partits independentistes no obtinguessin la majoria, el problema seria per als partits autonomistes. Iceta ha de preferir formar govern amb ERC, per exemple, que permetre un govern independentista en minoria o que forçar unes noves eleccions catalanes d’aquí pocs mesos. Tanmateix, es fa difícil pensar que el PSOE ho autoritzi. Allà preferirien un pacte amb els nacionalistes espanyols (com a Tarragona o Lleida), però els números no surten, i Iceta sap que, si sortissin, seria el suïcidi del PSC. Des de Madrid no collaran els comuns per pactar amb la dreta, però el dilema és similar, perquè un pacte aquí amb els independentistes condemnaria allà a haver-se d’oblidar del sorpasso al PSOE.
No soc pessimista. La funció dels polítics és resoldre problemes sense solució clara (per als que en tenen ja hi ha els enginyers). Crec que els nostres polítics són, malgrat tot, uns patriotes, i amb el 155 han rebut -tots- un bany de realisme que els obliga a donar el millor de si mateixos. Segurament ho faran.
