Una cita gairebé clandestina amb el president en un poblet de Flandes

Puigdemont rep amics i partidaris que es desplacen a Bèlgica per transmetre-li el seu suport

El president Puigdemont arribant al lloc de la cita.
i Esther Vera
09/12/2017
3 min

Brussel·lesL’entrevista es fa en un poblet de Flandes amb una logística que recorda la clandestinitat. L’adreça se’ns facilita poques hores abans a través d’una aplicació de missatges de mòbil inusual i considerada segura per a l’interlocutor. El president ens rebrà a les dotze de divendres, l’endemà que 45.000 persones, segons la policia belga, s’hagin manifestat a Brussel·les en suport del Govern i contra l’aplicació de l’article 155. Arribem amb temps. La senyalística, que dirien els tècnics, és magnífica, i el viatge des de l’aeroport és fàcil. Fa fred, però pel que és Bèlgica fa bon dia. Dos graus, no plou i fins i tot s’insinua el sol entre núvols sucosos. Ens han citat a la cafeteria d’un hotel. Està tranquil·la, però a poc a poc es van formant dos petits grups de persones que se saluden i miren al voltant. Alguns porten bufandes o llaços grocs i queda clar que també esperen algú.

Esther vere i el president Puigdemont durant la trobada.

El president de la Generalitat arriba amb cara de fred. Per ser exactes, amb cara de “cardar” molt de fred i acompanyat de la seva ombra des que va sortir de Catalunya, l’amic i empresari Jami Matamala. Des de Bèlgica procura rebre aquells que l’hi demanen, i aquest cop son un grup de professionals del dret i altres sectors que han fet un projecte de Constitució. També hi ha un discret grup d’amics de Girona que s’han desplaçat a la manifestació.

El president saluda un grup de persones de Girona i la Catalunya Nord.

A Bèlgica s’ha format un petit nucli de suport a Carles Puigdemont que atén l’agenda, els mitjans, la coordinació de la campanya amb Catalunya i la seva seguretat. Són persones actualment desvinculades de l’administració i que, com reconeix un d’ells citant Churchill, són optimistes “perquè ser una altra cosa no és de gaire utilitat”.

Un grup de joves de Tremp saluden a Carles Puigdemont.

El president agraeix les mostres d’afecte, però transmet la complexitat de l’atzucac polític i personal. Està disposat a continuar plantant batalla, però també es percep que els càlculs polítics es continuen fent sobre la marxa. En funció de les condicions que creen la resta d’actors polítics i de la gran capacitat d’imposició del relat i de la repressió que té l’estat espanyol. Carles Puigdemont té una contenció emocional particular, potser vinculada als anys de nen a l’internat. Però la gravetat de la situació no el deixa impassible: “No soc gaire donat a les emocions, però quan vaig veure les imatges del col·legi Verd...” [és el de les seves filles]. Probablement no és la mateixa persona que va arribar a la Generalitat fa dos anys, però manté la determinació. Per a ell no hi ha marxa enrere.

Un moment de l'entrevista.
Comentant un llibre amb la directora de l'ARA.
stats