Dolors Bassa: "Sento que no tinc llibertat. Després del que he passat el cos no em demana tornar a ser consellera"

GironaDolors Bassa diu que a priori no voldria tornar a posar-se al capdavant de cap departament de la Generalitat en cas que ERC guanyés les eleccions del 21-D. "Després del que he passat, el cos no em demana tornar a ser consellera", ha assegurat en una entrevista a l'ACN, però ha matisat: "Amb això no vull dir que em negui a ser-ho". Li agradaria continuar treballant des del Parlament amb temes relacionats amb el món laboral i els afers socials. De moment, la consellera destituïda pel govern de Rajoy ja ha demanat reincorporar-se a la seva plaça de mestra al Col·legi Sant Gabriel de Torroella de Montgrí.

Fa 13 dies que va sortir d'Alcalá-Meco, però Bassa sent que no és lliure. "Tinc una espasa al damunt, perquè que et puguin demanar fins a 30 anys de presó és molt fort", assegura. La consellera admet que està "espantada" però també que se sent "orgullosa" de pertànyer a ERC. La indigna veure com Junqueras, Forn i els Jordis segueixen empresonats i pensa que és "molt important" que el sobiranisme guanyi el 21-D.

"És obvi que tots hem acatat el 155"

Bassa afirma que aquestes eleccions són de "programa" i no de "president". Per això, si l'independentisme suma, diu que "entre tots" s'haurà de decidir qui encapçala l'executiu. A JxCat, però, sí que li replica que alertin ERC de legitimar el 155 si proposen un candidat alternatiu a Puigdemont. "'De facto', ells també l'han acceptat presentant-se a les eleccions", afirma.

De fet, assegura que "és obvi" que tothom ha "acatat" el 155. "No només perquè ens han cessat, sinó perquè anem a unes eleccions", subratlla Dolors Bassa. I aquí la candidata assegura que "si realment som una democràcia" no té sentit que l'Estat mantingui l'aplicació de l'article de la Constitució després dels comicis del 21-D. "La voluntat del poble és la que ha de demostrar allò que som", afirma.

I precisament obeint l'objectiu d'arribar a la majoria social, la candidata veu "correcte" que la coalició de Junts pel Sí (JxSí) no s'hagi repetit. "Jo sempre vaig estar-hi còmoda, i a tot arreu deia que era consellera de JxSí, però també crec que era una fórmula excepcional adequada per aleshores; ara vam considerar que, anant per separat, cadascú podria tenia més vots sobre la seva ideologia", explica.

32 dies a la presó

El 3 de novembre, Dolors Bassa va viure el moment "més dur" de la seva vida. Va ser cap a les cinc de la tarda, quan era dins l'Audiència Nacional (AN) i la Guàrdia Civil la va emmanillar. "Allà vaig prendre consciència que entrava a presó", explica.

De la declaració davant la magistrada li n'han quedat gravades dues imatges. La primera és que Lamela no la va mirar "ni a la cara" i que tota l'estona va estar teclejant el mòbil. La segona és l'única pregunta que li va fer l'advocat que la defensava. "Em va demanar si era una persona que creia en la violència", recorda Bassa. Ella va respondre gairebé sense pensar-s'ho: "Escolti, jo soc mestra de l'escola cristiana i, per tant, ja deu entendre que no hi puc creure".

La consellera, destituïda en aplicació del 155, assegura que va sortir "contenta" de la sala. De fet, en cap moment se li havia passat pel cap que aquella nit ja la passaria a Alcalá-Meco. "Vaig anar a declarar sense pensar que entraríem en presó preventiva", explica.

A partir del moment en què li van posar les manilles, i fins a arribar a la cel·la on passaria 33 dies, Bassa recorda haver viscut "humiliació". Ja d'entrada, perquè els van emmanillar per darrere. "És el protocol, ens van dir", precisa Bassa. Però també perquè abans de traslladar-los els van tenir una estona tancats en una cel·la "horrorosa i angoixant" dins l'Audiència Nacional, "sense finestra i amb un sol banc".

Del viatge fins a la presó, Dolors Bassa recorda que ella i Meritxell Borràs van passar-se "uns 50 minuts" anant "de costat a costat" dins la caixa del furgó. "La mala conducció era una manera més salvatge d'humiliar-nos, i això és evident, perquè el dia que vam anar a declarar davant del Suprem, la situació va ser molt diferent", explica.

"Ens necessitàvem l'una a l'altra"

Dolors Bassa admet que haver compartit cel·la amb Meritxell Borràs la va ajudar. "Des d'un primer moment ens vam avenir amb tot i vam fer-nos suport mútuament", explica. Compartien vuit metres quadrats i, tot i que més endavant els van proposar de donar-los una cel·la individual a cadascuna, ho van rebutjar. "Ens necessitàvem l'una a l'altra", subratlla.

Dolors Bassa relata que, dins d'Alcalà-Meco, tant ella com Borràs van ser "molt espartanes" per intentar portar la situació "amb dignitat". "Per això vam intentar adaptar-nos-hi en tot moment", diu. Dins la cel·la hi passaven 16 hores al dia, acompanyades de llibres i de les cartes (n'arribaven a rebre 600 en una setmana). "Haig de dir que eren allò que més ens ajudava, perquè ens portaven la realitat de fora a dins de la presó", explica Bassa.

Ella també va agafar per costum sortir a caminar al pati (Borràs també ho feia al principi, però després de girar-se el peu, les crosses l'hi impedien). Cada dia –això ho va calcular un funcionari– feia uns quatre quilòmetres amunt i avall del pati. A Alcalá-Meco Dolors Bassa també va fer-hi de mestra, ajudant algunes de les internes a resoldre problemes per treure's el graduat escolar.

"Era un mòdul de respecte i, per tant, ningú et demanava per què hi eres, allà", diu. Dolors Bassa explica que tant ella com Meritxell Borràs es van "adaptar a tot", com ara a la neteja. "A mi em van posar al grup de netejar el menjador i les sales, i a la Meritxell, al dels vidres", explica. Fins i tot, la seva actitud va sorprendre el personal d'Alcalá-Meco. "Alguna funcionària ens va comentar que havien quedat estranyats, perquè es pensaven que hi entrarien dues persones altives i van veure que no era així".

Bassa admet que la primera setmana va ser "incapaç" de participar en la campanya electoral perquè no s'hi veia "amb cor". De fet, explica que encara pateix "seqüeles" del seu pas per la presó, perquè quan a vegades alça la vista la imatge que li ve al cap és la que veia quan sortia al pati d'Alcalá-Meco: la dels ferros damunt del mur.

"Majoria social"

Dolors Bassa assegura que és "molt important" que el sobiranisme guanyi el 21-D i que ho faci amb "majoria social" (és a dir, que les forces independentistes sumin més del 50% dels vots). "Allò que no ens van deixar fer amb el referèndum, espero que es pugui demostrar en aquestes eleccions", diu la cap de llista d'ERC.

La candidata també avança que "claríssimament" un bon resultat del sobiranisme a les urnes s'ha de traduir en una negociació bilateral amb l'Estat, que comenci "l'endemà mateix" dels comicis. Bassa també pensa, a més, que no s'ha de partir "d'un temps prefixat" per dur a terme les converses. "Penso que una de les errades que vam tenir durant l'altra legislatura va ser posar un període determinat", reflexiona.

Bassa també explica que, després que el Parlament aprovés la declaració d'independència, "el Govern estava preparat per tirar endavant i anar treballant, però sempre amb una negociació al costat". I aquí lamenta la falta de diàleg que hi ha hagut sempre per part de l'Estat.

"De fet, els qui ara m'acusen i m'han empresonat i emmanillat són els mateixos que a l'agost em felicitaven per haver aconseguit solucionar la vaga del metro de Barcelona i avançar perquè s'acabés la del Prat", diu la consellera, destituïda arran del 155. I afegeix: "Això és el que em costa d'entendre: d'una banda, ens feliciten perquè som persones dialogants i, de l'altra, ens acusen perquè no negociem".

Per això, Dolors Bassa considera que ara "allò que és determinant ha de ser el resultat del 21-D i que Europa ens miri d'una manera diferent". "Sempre ens han dit que teníem la majoria parlamentària però no la social, i ara és quan la necessitem", rebla Dolors Bassa.

"Ni indult ni amnistia, absolució"

En relació amb els encausats pel Procés (tant els que són a presó com els excarcerats i els qui hi ha a Brussel·les), Dolors Bassa diu que allò que s'ha de fer és "demostrar" que no hi ha res del que se'ls acusa que sigui "real". "Crec que ni indult ni amnistia, sinó absolució total", afirma la consellera, destituïda en aplicació del 155.

"No considero haver fet rebel·lió ni sedició, ni que en cap moment es malversés ni un euro de fons públics", explica Dolors Bassa. "Al contrari, sempre hem procurat per l'interès públic i, per tant, el que necessitem és demostrar que, si hi ha democràcia i justícia correcta, allò que ens correspon és la llibertat total", afegeix.