El debat de la tos
PeriodistaEls de La Sexta són els reis de l’espectacle polític. Antonio García Ferreras va organitzar una prèvia que més que un debat semblava una gala. El presentador no parava de repetir sentències profètiques sobre la importància d’allò que estava a punt de passar com si fos insòlit. A la porta del Centre Cultural Utopia, un nom al·legòric per debatre sobre la independència, hi havia un comitè de recepció. Josep Creuheras (president de Planeta) donava la benvinguda als candidats. La fanfara musical de fons estava tan carregada d’èpica que més que candidats a unes eleccions baixant dels cotxes semblava una seqüela d’Ocean’s Eleven entrant a un casino. Josep Rull, en la breu entrevista d’arribada, va enviar una salutació als interns del mòdul 4 d’Estremera: “ Me consta que ven mucho esta cadena ”. L’atzar va fer que en una pausa publicitària aparegués Joan Manuel Serrat parlant de les virtuts de “ la siesta ” i “ la fiesta ” del país, però era per anunciar embotit i no pas per fer campanya.
Una hora de televisió rebent i saludant els candidats, veient com els maquillaven i es relaxaven en una sala d’espera, com entraven al plató amb èpica musical, com els microfonaven, com rebien instruccions del realitzador. Televisió del no-res però que serveix a la cadena per semblar un motor de la realitat.
Ana Pastor va estar ferma, discreta i clarificadora. Segons la moderadora, el debat va seguir les normes d’un Parlament que ens és aliè, el britànic, on els periodistes estableixen les regles i els polítics les accepten. Significatiu del país on vivim.
Els candidats, en semicercle, van estar drets i amb faristol. Tensiona i dinamitza. Durant els deu primers minuts de debat, Inés Arrimadas va desaparèixer del pla general, potser per calmar la seva tos. I és que el debat de La Sexta va ser, sobretot, el debat de l’afonia i els virus. Gairebé tots afectats i amb estossecs de fons. El decorat de gargots semblava aprofitat d’una festa del Club Super3. Fins i tot Xavier García Albiol va fer-ne una interpretació artística: “ Este es el mejor reflejo del gobierno de la Generalitat ”, va dir Albiol assenyalant els gargots.
Malgrat la llibertat per discutir que tenien els candidats (un encert indiscutible en el plantejament), no es va aconseguir que el debat fos apassionant. Els ciutadans estem patint un déjà-vu d’arguments i batalles dialèctiques molt saturant. A Inés Arrimadas aviat se li gastarà l’única foto d’una escola amb una estelada que no para d’ensenyar.
Els polítics encara no han trobat la manera d’ensenyar bé a l’audiència les gràfiques i les fotocòpies: sempre s’acaba convertint en un moment fallit. Josep Rull, en el minut final, va enviar un missatge directe als companys empresonats: bon recurs d’impacte aprofitant que està en una cadena que poden veure en directe des de la cel·la.
