Els atacs del PP a l’independentisme encenen el final de la campanya

SalouLa pugna pel vot de l’unionisme més dur ha enterbolit la recta final de la campanya. El PP fa setmanes que veu que ara és Ciutadans qui abandera aquest discurs i capitalitza el vot constitucionalista i, per no quedar-se enrere, els populars han sortit a la caça d’aquest votant elevant el to contra l’independentisme amb un discurs molt més agressiu que el del partit taronja. Per evitar que uns mals resultats deixin en mal lloc el govern de Mariano Rajoy i amb l’objectiu de retallar distàncies amb Inés Arrimadas, els populars han encès el tram final de la campanya, amb atacs enverinats al bloc independentista.

Seguint la línia dura que ja va apuntar el dia abans la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, el candidat del PP, Xavier García Albiol, va vantar-se ahir de l’exili de Carles Puigdemont. “Qui ha aplicat l’article 155? Qui ha tancat les ambaixades? Qui ha cessat el Govern? Qui ha provocat que Puigdemont hagi marxat a 1.000 quilòmetres de Catalunya? Mariano Rajoy. Per tant, a qui hem de votar el dia 21? Al PP”, va cridar Albiol entre els aplaudiments de les 700 persones que van aplegar-se al míting del PP a Salou, el més important fins ara aquesta campanya.

Les paraules del dirigent popular eren una imitació del polèmic discurs que va fer dissabte Santamaría, que va dir que Rajoy i el PP havien aconseguit “escapçar” els lideratges d’ERC i Junts per Catalunya. Tots dos partits van condemnar ahir les paraules de Santamaría, i la llista que encapçala Puigdemont va anunciar que les portarà a la fiscalia per “prevaricació”. “Què s’han cregut? Si es volen treure la màscara, nosaltres els portarem a la fiscalia”, va dir el portaveu de Junts per Catalunya i número 8 per Barcelona, Eduard Pujol.

“Fanàtics” i “tarats”

Tot i les crítiques, Albiol va optar per elevar com mai abans el to aquesta campanya. Ahir va arribar a menysprear el col·lectiu independentista fins a dues vegades. Primer, al míting, en afirmar que “Rajoy representa la democràcia i Puigdemont el fanatisme”. I després a través de Twitter, en criticar que “una banda de tarats” a favor de la llibertat dels presos havien col·locat una gàbia a la plaça de l’Ajuntament de Badalona. Uns presos polítics que, avançant-se a qualsevol sentència judicial, Albiol va avisar ahir que es quedaran “una temporadeta” a la presó.

Si bé és cert que va ser el candidat conservador qui va abanderar el discurs més contundent, els populars van entregar-se ahir a Mariano Rajoy, que és a Catalunya els tres últims dies de campanya per salvar els mobles aquest 21-D. El presenten amb orgull com el responsable d’haver frenat els independentistes aplicant l’article 155 de la Constitució, un “bàlsam” que ha portat “tranquil·litat i confiança” a Catalunya, segons va dir Albiol. Els populars volen personalitzar el 155 en la figura del president del govern espanyol, reivindicant-se davant de Ciutadans com un partit seriós i amb experiència institucional.

Rajoy, més prudent, va reivindicar l’article 155 com una decisió del PP, que, segons va dir, ha permès “solucionar la deriva independentista” del Govern. “L’article 155 ha deixat de ser un fantasma jurídic i és una realitat”, va sentenciar, i en una nova advertència als independentistes va avisar que ara “tots saben què han de fer perquè s’activi i què no han de fer”. Rajoy ha insinuat altres cops que si els independentistes persisteixen en la via unilateral, tornarà a aplicar el 155.

El fet que els populars apugin el to contra l’independentisme s’explica per la necessitat de marcar perfil propi davant de Ciutadans. I és que el pròxim 21-D es lliuren tres batalles diferents. La més òbvia és calcular els suports que tenen els dos blocs -independentista i constitucionalista- per avalar el referèndum de l’1-O o bé l’aplicació del 155, però el cert és que en cadascun dels blocs hi ha un combat que es lliura soterradament. En el cas dels independentistes, els retrets entre ells se centren en el paper de Carles Puigdemont com a únic president legítim de la Generalitat, però les crítiques són gairebé sempre velades i ERC i Junts per Catalunya eviten entrar en el cos a cos. En canvi, en el bloc constitucionalista les coses són molt diferents.

El PSC i Cs, amb un altre to

Així, mentre el PP carregava amb duresa contra l’independentisme, el PSC intentava captar votants de dos perfils molt diferents: el catalanista d’esquerres que dubta entre els socialistes i els comuns, i també el no independentista que està indecís entre el PSC i Ciutadans. I en aquesta lluita -que pot provocar que per captar un dels dos perfils es perdi del tot l’altre-, el PSC ha optat per diferenciar discursos. Així, el cap de llista, Miquel Iceta, va centrar-se ahir a criticar el “retrocés” en l’autogovern i el “gir a la dreta” que suposen Ciutadans i el PP, per atreure votants potencials dels comuns. En canvi, l’assot socialista dels independentistes, Josep Borrell, va mantenir el to burleta i, per caçar vot bàsicament unionista, va acusar “mossèn Junqueras” de tenir una “actitud predemocràtica”.

Qui també vol retenir aquest votant unionista és Ciutadans, que en l’esprint final de campanya explota l’origen andalús de la candidata, Inés Arrimadas, per capitalitzar els vots dels 1,3 milions de catalans provinents, com ella, d’altres punts de l’Estat. Amb un discurs molt més suau -en el contingut i en les formes- Cs opta per presentar-se com una formació que acabi amb l’independentisme “excloent” i que governi “per a tots els catalans”.

La duresa del discurs evidencia que el PP va a totes a la recerca de l’electorat que reclama mà dura contra els sobiranistes, encara que això suposi encendre l’últim esprint de la cursa del 21-D.