El PSC pugna amb Cs per recuperar el cinturó roig

BarcelonaEl cinturó roig ja no existeix, almenys com s’havia entès històricament: un bastió indiscutible del PSC. Els socialistes mantenen encara nombroses alcaldies a l’àrea metropolitana, si bé les últimes eleccions generals i autonòmiques han evidenciat com els comuns i Cs són capaços de capitalitzar una gran part del vot al voltant de Barcelona. Podem va tenyir de lila el que abans era roig als comicis estatals del 20-D i el 26-J, i Arrimadas va aconseguir el 27-S que el taronja s’imposés en tradicionals feus socialistes com l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Gavà. En aquelles autonòmiques, on el context plebiscitari també va afavorir els suports a Junts pel Sí, el PSC només va conservar l’hegemonia a Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Badia del Vallès. ¿Es repetirà aquest escenari el 21-D? Diversos politòlegs consultats per l’ARA preveuen que Cs repeteixi un bon resultat en l’anomenat cinturó roig, però també que el PSC recuperi una part del vot perdut.

“No tenim enquestes de l’àrea metropolitana però hi ha un corrent de fons els últims mesos que apunta a una recuperació del PSC”, afirma Lluís Orriols, politòleg i professor de la Universitat Carlos III de Madrid. “La situació pot ser bastant semblant a la del 2015, però si diem que Cs es manté i el PSC avança el normal seria que en aquest indret [el cinturó roig] es notés aquest canvi”, coincideix el professor de ciència política de la UAB Oriol Bartomeus. La clau de la millora dels socialistes podria estar en l’estratègia del partit que encapçala Miquel Iceta de cara a aquestes eleccions. Atès el nou escenari de polarització, se situa clarament com a partit unionista, subratlla Orriols, afegint que el fet que Iceta es presenti com l’únic candidat capaç “d’aglutinar forces” jugarà a favor seu de cara a convèncer contraris a la independència. “Això dona visibilitat com a punt focal d’algú que vol votar no”, sosté.

Els missatges llançats ahir pel cap de llista del PSC, que va fer campanya a Badalona, van ser novament un exemple d’aquesta estratègia. Davant la tebior amb l’independentisme que de vegades li atribueix Cs, Iceta va deixar clar que entendria una nova aplicació del 155 si el Govern posterior al 21-D torna a la via unilateral: “Fora de la llei, només hi ha el que hem vist”, va dir, i també va tancar la porta a un nou tripartit amb ERC i els comuns, argumentant que el seu programa és “incompatible” amb el dels republicans.

Al mateix temps, va assegurar que es veu capaç de resoldre “en un any” entre “25 o 30” demandes de la llista que Puigdemont va entregar a Rajoy. I no només es reivindica com l’únic candidat capaç de resoldre el conflicte amb l’Estat -amb el suport del PSOE com a gran actiu-, sinó també com l’únic que pot fer de pont entre els dos grans blocs i formar un govern en un Parlament que es preveu fragmentat i amb risc de bloqueig.

La capacitat de bastir ponts, clau

“Pràcticament totes les enquestes donen la victòria a Cs [sobre el PSC] però més important que qui guanyi és qui després tingui capacitat o potencial de coalició”, explica Àstrid Barrio, professora de ciència política a la Universitat de València, afegint que qui més està actuant amb la lògica de no dinamitar tots els ponts amb la resta de partits són els socialistes i els comuns. Després que Albert Rivera afirmés fa uns dies que votar el PP o el PSC suposava llançar el vot a les escombraries, Arrimadas es va reivindicar ahir com a interlocutora vàlida entre Catalunya i Espanya i, també, “entre catalans”. La candidata de Cs, que va fer un míting a Cornellà de Llobregat, va tornar a utilitzar paraules calcades a les que repeteix un cop i un altre Iceta com “reconciliació”, “pacte”, “acord” i “ponts de diàleg”. Però fins ara no s’han vist senyals que la formació taronja pugui sumar suports entre la resta de partits. Cal recordar que Arrimadas ja va intentar sense èxit fer pinya amb el PSC, CSQP i el PP al setembre per presentar una moció de censura contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Amb tot, l’objectiu de Cs i el PSC per entrar al Parlament amb una posició de força és aconseguir el primer lloc en el bloc unionista, i en aquesta línia la victòria a l’àrea metropolitana podria ser clau. És per això que en els seus actes ahir a la zona, de fort component obrer, no es van estar d’accentuar el seu discurs social. Mentre Arrimadas prometia acabar amb les llistes d’espera i els barracons, Iceta reiterava diversos punts del seu programa per a la justícia social. ¿Aconseguirà el PSC guanyar la partida a Cs? El politòleg Jordi Muñoz creu que l’estratègia d’Iceta “funcionarà” per “aturar” el traspàs de vots a Cs, però no creu que el PSC recuperi la “posició hegemònica” que històricament havia tingut. Caldrà veure, a més, quina implantació té el vot independentista i, concretament, de la CUP, que ahir va apel·lar a l’eix social a l’Hospitalet de Llobregat. El més probable, en tot cas, és que el 21-D el cinturó al voltant de Barcelona torni a reivindicar-se multicolor.