L’amenaça del bloqueig plana sobre el futur Parlament

BarcelonaMoltes incògnites i una certesa: Catalunya s’encamina cap al Parlament més fragmentat de la història. Aquest és el balanç que deixa una primera setmana de campanya que no ha resolt pràcticament cap dels dubtes amb què va començar. A deu dies del 21-D, la igualtat és màxima i el triple empat que dibuixen els últims sondejos -amb ERC i Ciutadans igualats al capdavant i Junts per Catalunya (JxCat) empenyent amb força des de la tercera posició- vaticina un escenari inaudit. Mai abans un partit havia estat en disposició de guanyar les eleccions amb menys de 40 escons. Un hemicicle dividit que pot obligar a pactes entre quatre grups per assolir la majoria absoluta i que alimenta el fantasma del bloqueig institucional.

Els dos blocs que -amb permís dels comuns- s’enfronten en aquests comicis són granítics, i els possibles acords entre ells, improbables. Això condiciona l’aritmètica i, a primera vista, redueix a dues les opcions d’articular majories: o Junts per Catalunya, ERC i CUP; o Ciutadans, el PSC i el PP. O majoria independentista o majoria dels que van avalar el 155.

Tot i que en la majoria de sondejos la suma dels tres grups favorables a la independència supera la majoria absoluta encara que sigui pels pèls, el resultat varia segons l’enquesta. L’última, feta pública ahir per La Vanguardia, deixa el bloc del sí per sota de la majoria absoluta, amb ERC obtenint entre 31 i 32 diputats, Junts per Catalunya 30 i la CUP caient fins als 5. Un resultat insuficient, ja que no arribarien als 68 necessaris per garantir-se la majoria en el futur Parlament.

Pitjor són, però, les perspectives dels constitucionalistes, lluny de la majoria absoluta en tots els sondejos publicats fins ara. L’ensopegada del PP a Catalunya -que flirteja amb els seus pitjors resultats des del 1992-, deixa en no res els ascensos que la demoscòpia augura per a Ciutadans i el PSC. Una circumstància que ha dut Xavier García Albiol a demanar obertament el vot pels populars per no llastar les opcions del bloc del 155.

Enmig dels dos blocs, Catalunya en Comú - Podem. Amb dificultats per ara per fer-se un forat en uns comicis que tornen a moure’s en una lògica plebiscitària, la candidatura liderada per Xavier Domènech presumeix en aquesta campanya de tenir “la clau” de les futures majories al Parlament. Un paper decisiu que pot convertir-se en un maldecap si -com apunten també les enquestes- les urnes deixen els comuns debilitats i havent de triar entre donar la Generalitat a l’independentisme o als que van avalar el 155.

Fins ara Catalunya en Comú - Podem no s’ha posicionat i només insinuen un possible tripartit amb ERC i la CUP que les enquestes neguen de manera unànime. Ahir, en un acte a Granollers, la dirigent de Podem Jéssica Albiach, insistia que no preveuen cap pacte postelectoral amb JxCat, el PP o Ciutadans: “No anirem ni amb els del 3% ni amb els de la Gürtel ni amb els del 155”, avisava deixant republicans i anticapitalistes fora de l’equació.

Tot i que fins ara els partits no s’han començat a sondejar per explorar possibles pactes postelectorals, la negociació després del 21 de desembre serà imprescidinble. Els 135 diputats que formin el nou Parlament tindran sobre la taula des del primer dia la investidura del nou president. Un debat ja de per si complicat -el 2015 es va amenaçar amb la repetició electoral fins que Artur Mas va fer un pas al costat a l’últim minut-, i que aquesta vegada arriba amb un condicionant afegit. La lletra petita del 155 especifica que la intervenció de l’autonomia per part de l’executiu espanyol no s’acaba fins a la presa de possessió del nou Govern.

Això vol dir, doncs, que fins que els partits no es posin d’acord serà la Moncloa qui dirigirà l’administració. Un factor extra de pressió per a uns pactes que requeriran d’hores de negociació després del 21-D. L’independentisme batalla pel lideratge. ERC -que apareix gairebé sempre com a primera força- intenta desinflar l’efecte Puigdemont alertant que el president de la Generalitat no podrà tornar a Catalunya si no vol ser detingut. Per això, defensa la necessitat de triar un govern executiu liderat per Oriol Junqueras o Marta Rovira en cas que el vicepresident no pugui sortir de la presó. JxCat, per la seva banda, apel·la a la restitució de Puigdemont -ara a Bèlgica- com el millor símbol per evidenciar la derrota del 155. A banda, el fet que obviïn als programes la llei de transitorietat fa que els vots de la CUP estiguin, ara per ara, lluny. Una distància que va voler salvar ERC ahir avalant la unilateralitat per primer cop.

També dins el bloc constitucionalista es lliura una batalla per liderar el Govern. Malgrat que totes les enquestes situen Cs com el primer entre els unionistes, Miquel Iceta no renuncia a disputar-li el lloc a Inés Arrimadas i el PSC sospira per ser una solució de consens. L’única entre els constitucionalistes que, interpreten, podria atreure el suport -que podria acabar sent decisiu- de Catalunya en Comú - Podem.

El paper dels indecisos

La demoscòpia apunta, doncs, cap a un escenari postelectoral que s’albira diabòlic. La composició definitiva dependrà, però, del que diguin les urnes el 21-D, i bona part del que passi aquell dia està en mans del prop d’un milió d’indecisos que apareixien a l’últim baròmetre fet públic pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) fa una setmana. Amb els blocs consolidats -els partits admeten que ja no hi ha pràcticament transvasament de vots entre independentistes i unionistes-, qui sigui capaç de mantenir els seus mobilitzats i pugui atreure nous votants en els pròxims deu dies, tindrà la partida a les seves mans. Camí del 21-D, cada vot pot ser decisiu i decantar la majoria del Parlament més fragmentat de la història.