Jordi Turull: “He vist massa autoflagel·lació independentista”

BarcelonaJordi Turull (Parets del Vallès, 1966) va sortir de la presó i va entrar en campanya com una exhalació. “No m’ha calgut preparar-me”, diu.

Vostè és candidat de JxCat, però després d’haver passat per la presó. ¿Té tota la llibertat per dir el que pensa, o té alguna limitació?

Estem limitats pel risc que a partir d’unes declaracions teves algú et pugui buscar les pessigolles. Fins i tot passa a nivell general al país. Ara mateix m’he trobat una noia citada a declarar per haver penjat cartells de l’1-O. Així és com ens tenen.

¿L’ha canviat d’alguna manera el pas per la presó?

Valores molt les petites coses a les quals normalment no dones importància. A vegades vols estar sol o que no et molestin. Ens hem adonat que amb qui compartíem presó era gent amb delictes molt frapants, però tothom té molta humanitat. Ens han tractat molt bé.

Tant presos com funcionaris?

Els presos i la majoria dels funcionaris. El tracte ha sigut molt correcte. Nosaltres ho vam posar fàcil. Si ens tocava grups de neteja, doncs grups de neteja. No vam demanar res que fos diferent del que tenia dret qualsevol pres. Ens van dir “Sois normales ”. I som normals.

¿Estaven amb presos amb delictes de sang, per exemple?

Sí. Assassins, pederastes, segrestadors, sicaris, psicòpates... Estàvem en un mòdul “de respecte” on se signen unes normes molt clares de convivència, i si no es respecten et canvien de mòdul.

¿Ha tingut temps de pensar què es podria haver fet diferent?

Nosaltres les coses les teníem previstes basant-nos en dos conceptes: la democràcia i la cohesió social. Però no vam preveure un nivell de repressió tan gran. Però també dic que no jugarem al terreny de la confrontació i la repressió perquè ens guanyarà sempre l’Estat.

I què proposen ara?

El que fem és perseverar, i el 21 tenim una oportunitat. Si no a iniciativa d’ells, que el món els digui que hi ha una realitat que han abordar.

¿Però l’independentisme ha de recalcular l’estratègia?

Recordo un missatge molt maco que em va arribar del cas de Solidarnosk, de Polònia. A la primera no s’aconsegueix mai. Allà es va trigar sis o set anys. Al final, si es manté la base, l’esperit, la contundència democràtica i pacífica, les coses es mouen. No podem dir que com que a la primera l’Estat ha reaccionat així, ho deixem estar i que no hi ha res a fer.

Però s’haurà de fer d’una altra manera...

S’ha de perseverar i no caure en el seu relat. Per exemple amb el debat sobre l’economia. Per l’amor de Déu! Totes les dades econòmiques que hi ha hagut durant tot aquest procés han sigut positives. ¿Quan comença a haver-hi problemes? Quan els d’aquí i els de fora veuen que s’atonyina gent un dia que hi ha una urna, que s’aplica el 155...

Dimarts el conseller Carles Mundó va dir aquí mateix que no havia defensat mai la via unilateral.

Aquí si hi ha hagut accions unilaterals són les de l’estat espanyol. Ells sempre han actuat sense demanar permís ni buscar cap acord. Intenten crear un relat en què la víctima és la culpable i no l’agressor. Jo acceptaré els resultats del 21-D. Ells diuen que depèn de la llei. I no són jutges, són polítics. Em vull escapar d’aquest relat. He vist massa autoflagel·lació independentista. Els del tripartit del 155 no s’han estat de fer servir les armes polítiques convencionals i no convencionals.

¿Vostè va entendre que Puigdemont volgués convocar eleccions?

Les deliberacions del Govern són secretes i soc solidari amb les decisions que es van prendre. Tothom va intuir que des de l’Estat només es volien dues coses en termes polítics: humiliació i rendició. No hi tenia res a veure la decisió que prengués el president. Tot el que ha vingut estava molt calculat i pactat.

La seva campanya es basa en la restitució del president Puigdemont, però ¿i si no pot prendre possessió?

Diem una frase que ens creiem. Cada vot pel president Puigdemont l’acosta un quilòmetre aquí. És el revés més important que pot tenir el senyor Rajoy. Jo vull que a Palau hi hagi el president Puigdemont i el vicepresident. Qualsevol que no sigui Puigdemont és acceptar que Rajoy pugui canviar els presidents. Per això ens hem de concentrar perquè hi hagi el mateix Govern. Com tornarà o com ho farà no hi entraré. Però algú haurà d’explicar per què si un president és escollit democràticament no se’l deixa exercir.

ERC està a favor de restituir Puigdemont però han posat el nom de Marta Rovira sobre la taula. En el seu cas no sabem quin és el pla B.

Si entrem en aquesta lògica, la nostra llista perd tot el sentit. Començar a pensar en alternatives d’aquestes és començar a assumir la derrota. El vot al president Puigdemont val per tres. Per consolidar la independència, per restituir el Govern i és la bufetada més gran que pot rebre Rajoy. A escala internacional és Rajoy o Puigdemont.

Si el vot a JxC val per tres, ¿el vot a la CUP o ERC val menys?

No. Els meus rivals polítics són els del tripartit del 155.

Quin seria el programa de govern si guanyen?

Nosaltres volem desplegar el mandat democràtic: un estat independent en forma de República. Com ho podem fer? Sempre hi ha solució política. Nosaltres perseverem. I estic convençut que la comunitat internacional, per molt que diguin, davant un resultat potent no tornarà a quedar neutra.

¿Una diferència amb l’etapa anterior és que ara no es posaran terminis com s’havien posat abans?

Les dates s’han d’adaptar a partir de la realitat del que pots fer. Ni dates límit ni fer ballar el cap a ningú.

¿S’atreveix a fer un pronòstic sobre el resultat de les eleccions?

No, però crec que anirà molt bé per a l’independentisme. M’ho diu el nas, tot i que estic una mica refredat.