Carles Riera: “L’important és el programa, i el nostre seria més fàcil amb ERC que amb JxCat”

BarcelonaCarles Riera (Barcelona, 1960) és el candidat de la CUP per al 21-D. És sociòleg i psicoterapeuta. Militant d’Endavant, fa un any va entrar al Parlament per substituir Pilar Castillejo com a diputat. Després de l’entrevista confessarà que s’ho ha passat bé.

Quin balanç fan del que va passar després de la declaració d’independència del 27 d’octubre?

Es dona un cop d’estat en tota regla amb la dissolució del Parlament, la suspensió del Govern, l’empresonament de polítics i líders socials i una repressió molt capil·laritzada a tothom que va tenir un paper rellevant l’1-O. A més, ens trobem davant d’un Govern que no havia encertat en la diagnosi i havia previst que ens trobaríem davant un estat espanyol més democràtic i dialogant, menys violent, i davant d’una UE menys conservadora i menys defensora de l’ statu quo. Aquest somni es va trencar en poques hores.

¿La CUP no estava d’acord amb la decisió de no desplegar la República, i a favor d’oferir una resistència més clara al 155?

Efectivament. De fet, aquesta discrepància ja es produeix el dia 10d’octubre, quan el president Puigdemont decideix ajornar la declaració d’independència. En aquell moment ja li diem que és un error, que hem d’anticipar-nos i complir amb el mandat democràtic de l’1-O de la manera més ràpida i clara possible. Ell esperava que amb la intervenció internacional es donés un context de diàleg que permetés iniciar el procés de sobirania, arribar a un referèndum pactat, etc. Això ho va intentar fins al moment zero abans del 27-O.

Com es fa la via unilateral quan no disposes de la força coercitiva que tenen tots els estats?

Tenim més de 2 milions de persones que van anar a votar sota unes condicions de repressió molt dures, més de 700 ajuntaments disposats a la desobediència i l’oportunitat de bastir una majoria independentista al Parlament que ens permeti començar a construir República des del dia 22. Això ens pot col·locar en una lluita que pot ser llarga, que pot durar uns quants anys, de confrontació amb l’Estat i de mantenir la tensió del conflicte. Amb una mà cal desobeir l’Estat i el 155, i amb l’altra, construir un estat en favor de la República.

¿Aquesta via suposa omplir les presons espanyoles de polítics i activistes catalans?

Tant de bo no omplim les presons espanyoles d’independentistes catalans. Com menys gent a la presó, i si pot ser cap, millor. La CUP està disposada a assumir riscos i sacrificis. Qualsevol procés d’alliberament nacional i revolució democràtica ha comportat sacrificis. Per tant, ¿revolució dels somriures? Sempre. Però ara, a més, haurem d’ensenyar urpes, punys i ungles de manera no violenta i sostenir un cicle que pot ser de repressió.

En el dilema entre exili i presó, què hauria triat?

La qüestió fonamental per prendre aquesta decisió és com tu ets més útil al teu projecte polític. Depèn de la conjuntura, ara mateix no l’hi puc contestar. M’hi hauria de trobar per poder prendre la decisió.

¿Ara estarien disposats a fer un pas més i sumar-se a un govern independentista?

Tenim total disposició no només a investir un govern, sinó a participar-hi. I assumir qualsevol responsabilitat, fins i tot la presidència, pel que a mi em pertoca. Sense límits, amb tota la responsabilitat i conseqüències, sempre que es tracti d’un govern republicà, que tingui al centre del seu programa desobeir el 155 i desenvolupar des del minut zero la República. Unilateralment, que és l’única manera de fer-ho.

¿Veu aquesta voluntat als programes d’ERC i JxCat?

Si llegeixo la lletra dels programes, més aviat m’inquieta. El programa del PDECat sembla que posi el focus en la recuperació de les institucions autonòmiques. I el programa d’ERC, en la seva literalitat, parla de bilateralitat. Una bilateralitat que té un recorregut zero. Espero que durant la campanya, i a partir del dia 22, aclareixin al país quin és el seu projecte.

¿Vostès consideren Carles Puigdemont com a president legítim?

Ara hi ha un únic Govern legítim de la Generalitat, que té el seu president a l’exili i el seu vicepresident a la presó. El dia 22 caldrà formalitzar un Govern i no es tractarà de persones, es tractarà de programes. D’agenda política. Tots els noms són benvinguts.

¿I no és un tema de restituir el Govern anterior? És el que ha posat sobre la taula el candidat de JxCat, Carles Puigdemont.

És una qüestió de Govern que estigui disposat a la materialització unilateral de la República. Si ens posem d’acord en el programa, tots els noms són possibles. Òbviament, aquest Govern haurà d’adequar-se i adaptar-se a la nova conjuntura, i reflectir en la seva composició les aliances parlamentàries que el facin possible. Tampoc hem de pensar en simetries ni en reproduccions de fotografies rígides. Si del que es tracta és de restituir el govern Puigdemont perquè faci autonomisme, amb nosaltres que no hi comptin.

Com a força d’esquerres, ¿tenen preferència per un candidat més d’esquerres que altres?

Es tracta que hi hagi al Parlament de Catalunya un desplaçament cap a una majoria clara republicana i cap a posicions d’esquerres. Entenem que és la realitat del carrer i del moviment independentista. Voldríem que, sense entrar en noms, fos un Govern amb una agenda republicana, unilateral i d’esquerres.

¿Seria compatible amb una força com JxCat, que té al seu interior el PDECat, els hereus de l’antiga CDC?

És més fàcil amb unes forces que amb d’altres. És veritat que amb JxCat aquest programa no és fàcil. Segurament és una mica més fàcil amb ERC. Seria encara més fàcil amb els comuns si no estiguessin clarament posicionats a favor de mantenir la vigència i presència de l’estat espanyol a Catalunya. Qui els ha vist i qui els veu.

¿A les eleccions del 21 els atorguen el component plebiscitari sobre la independència? Si no se supera el 50%, què passa?

El que es guanya per vots és un referèndum. Les eleccions es guanyen per escons. El referèndum el vam fer i el vam guanyar l’1-O.

Imaginem que el 21-D hi ha una participació del 80% i que no hi ha majoria independentista. ¿Quedaria en suspens el resultat de l’1-O?

No pot ser d’una altra manera.

Hi ha empreses que han marxat i els treballadors podrien considerar que el Procés també posa en risc la seva feina. Com es combat això?

La República ha de ser un marc d’un gran salt endavant en matèria de drets civils, socials i polítics. L’impacte de la sortida de la seu social de les empreses ha sigut mínima. És obvi que va ser una maniobra política al voltant del 10-O per pressionar el president Puigdemont perquè no proclamés la independència. Podem passar per moments de transició que siguin difícils. Per arribar a aquest escenari republicà, molt millor que l’actual, és possible que hàgim de passar moments de crisi i transició complicats.

Ja per acabar, li demanaré un pronòstic. Vostè ha dit que aquest procés pot durar anys. ¿S’atreviria a posar alguna data concreta?

4-5 anys. Però això és absolutament intuitiu.