Duran assumeix la derrota de forma "personal" i "sense matisos"
"No he estat capaç ni tan sols aguantar el resultat del 27 de setembre", admet
BarcelonaEl president d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, ha assumit aquesta nit la "derrota" de la seva formació política i la seva pròpia "personal" com a cap de llista. Duran ha admès haver estat fins i tot "incapaç d'aguantar el resultat d'Unió del 27 de setembre" en les eleccions autonòmiques, quan el llavors candidat Ramon Espadaler va obtenir el gairebé doble de vots que els que li atorguen els últims escrutinis en aquestes generals. "Va ser molt millor candidat Ramon Espadaler que jo", ha afegit.
"Hem perdut i qui més les ha perdut és el cap de llista, perquè saben que aquesta era una aposta personal i si algú particularment ha perdut sóc jo mateix, sense matisos, no hi ha justificacions possibles", ha afirmat.
Duran ha volgut "assumir sense justificacions" la derrota, que només ha atribuït a la seva pròpia "falta de credibilitat" davant una ciutadania que no li ha fet confiança. "No he estat capaç jo particularment de garantir la utilitat del vot", ha reconegut.
Tot i així, aquest cop no ha posat el seu càrrec a disposició del partit com sí va fer després del 27S "perquè ara hi ha un calendari electoral incert" i perquè Unió "ha de celebrar un congrés" que serà el que decidirà en última instància qui ha de liderar el partit.
"Jo sé el que he de fer però cada cosa en el seu moment", ha afirmat, arropat per tot el comitè de govern del partit. "Ho he fet el millor que he sabut però no ha estat prou", ha insistit, però ha assegurat que "encara hi ha espai per Unió" en el panorama polític català i estatal. "Segueix pensant que hi ha un espai catalanista moderat i que cal articular-lo", ha afirmat.
Sobre els resultats electorals globals, ha volgut destacar tres elements: "a Catalunya hi ha una majoria clara pel dret a decidir; encara hi ha un espai moderat i Unió ha de seguir jugant un paper en aquest espai, i es consolida el paradigma d'esquerra o no esquerra (que ja no és independència o no, sinó esquerra o no esquerra)".
"La qüestió catalana segueix sent un dels problemes principals d'Espanya i l'ha de resoldre", ha apuntat, i ha afegit que la crisi econòmica també ha jugat un paper en el canvi de colors polítics que s'han produït en aquesta jornada electoral. Després de la seva compareixença davant la premsa, Duran ha dirigit també unes paraules a la militància reunida a la seu del partit, prop d'un centenar de persones que l'han aplaudit i han corejat el seu nom.
L'optimisme previ
"Molt i bo", això és el que havia dir -en castellà- el president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que esperava d'aquesta nit electoral tot just arribar a la seu del partit, instants després de fer-se públic el sondeig a peu d'urna de Tv3, que deixava ja el seu partit fora de l'arc parlamentari.
L'escrutini posterior, però, ha confirmat els pitjors pronòstics i amb el 97% escrutat Unió obtindria només 63.000 vots, menys de la meitat dels que va obtenir en les passades eleccions catalanes, quan també es van quedar sense representació amb uns 100.000 vots.
El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, havia comparegut davant la premsa prop de les nou del vespre, però no ha volgut valorar el resultat d'Unió a les enquestes a peu d'urna, al·legant que només valorarà resultats escrutats. Espadaler només ha destacat les "dificultats de futur" que assenyalen els sondejos per a "la governabilitat de l'estat i també a Catalunya".
En tot cas, ha volgut agrair el suport a "totes les persones que han fet confiança a Unió a les urnes" i ha fet una "valoració positiva" de la participació en aquestes eleccions generals.
Els sondejos a peu d'urna no atorguen cap escó a Unió Democràtica, que es presentava per primer cop a les eleccions en solitari i que perdria així els sis diputats que tenia en el si del grup parlamentari de CiU, que ocupava 16 seients a la cambra baixa espanyola.
Josep Antoni Duran i Lleida podria perdre aquesta nit l'escó que ha ocupat durant onze anys com a president del grup parlamentari de CIU al Congrés, fins que al juny d'aquest any el trencament de la històrica coalició el va deixar com a portaveu d'Unió a la cambra espanyola. El líder dels democristians catalans, però, es va presentar per primer cop a unes eleccions generals el 1982, quan ja va ser elegit diputat a les corts.