L’hora de decidir qui lidera l’alternativa a la dreta conservadora

Fuenlabrada / Madrid / ValènciaSánchez ja marca línies vermelles: ni Rajoy ni referèndum

Les enquestes han jugat una mala passada a la campanya de Pedro Sánchez, que s’ha vist obligat a canviar d’estratègia en la recta final de la cursa a la Moncloa. Si primer va situar Ciutadans com el primer rival a batre, la “remuntada” de Pablo Iglesias a nivell demoscòpic l’ha obligat a deixar de lluitar per l’electorat de centre i focalitzar-se en els vots que se li escapaven per l’esquerra.

El PSOE sap que està davant d’un repte majúscul: mantenir-se, almenys, com a segona força al Congrés. Sánchez no vol sentir a parlar d’una derrota. Confia en el vot útil i en l’electorat tradicional de les zones menys poblades per poder mantenir el lideratge després del 20-D. La maquinària socialista no es pot menysprear: fins a 50.000 voluntaris han visitat un total de set milions de llars en campanya per convèncer que votar Pedro Sánchez és l’única solució per acabar amb el govern de Mariano Rajoy.

Les mobilitzacions del PSOE, però, no han sigut ni de bon tros comparables a les de Podem i ahir els socialistes van optar per no jugar-se-la. El míting final va ser a Fuenlabrada (Madrid), feu del PSOE des de la Transició. Però si en l’època de Rubalcaba el poliesportiu Fernando Martín estava ple a vessar, ahir Pedro Sánchez només va aconseguir convocar la meitat de militants: 3.000.

Arribava des de Barcelona després d’haver fet el pas de marcar la primera línia vermella a possibles pactes. En una tribuna organitzada per La Vanguardia, va descartar “totalment” convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. “No volem que els catalans votin per la ruptura sinó pel pacte”, va assegurar enviant un missatge nítid a Podem, que ha posat com a condició per a qualsevol pacte el dret a decidir. L’altra línia vermella la va marcar a Rajoy, amb un no rotund al fantasma d’una gran coalició. Sánchez avisa fins a l’últim moment que hi ha un “front anti-PSOE” del PP, C’s i Podem, i que l’únic vot útil és enviar una “targeta vermella” a Rajoy el 20-D.

Malgrat el to optimista que pregona, l’equip de Sánchez estarà molt pendent diumenge del ball d’escons. Estar més a prop del PP que de Podem o C’s pot marcar la diferència. L’endemà d’uns mals comicis, a Ferraz sempre hi ha soroll de sabres. I Sánchez és ben conscient que la ventada arribarà d’Andalusia, amb la presidenta de la Junta, Susana Díaz, posant en dubte el seu lideratge.

Les divisions dins del PSOE s’han mantingut en campanya. Sánchez ha intentat amagar Zapatero per obviar la seva gestió de la crisi -només s’han vist en un míting-. En una entrevista publicada ahir, l’expresident ja augurava una derrota del PSOE: “Acabo de votar [per correu] Sánchez, però si no guanyem no m’emportaré cap desengany”.

Rivera ensenya les cartes en l’epíleg de la campanya

A Albert Rivera la campanya se li ha fet eterna. El líder de Ciutadans va arrencar la cursa cap a la Moncloa en la segona posició en els sondejos, i sense conèixer la sensació de baixar a les enquestes. I l’acaba en caiguda lliure i modificant el discurs. Si fa tres setmanes Rivera demanava un cara a cara amb Mariano Rajoy en qualitat de segon en les preferències dels espanyols, ahir el candidat de Ciutadans assumia el seu paper secundari i ensenyava les cartes de cara als pactes postelectorals: no impedirà la investidura del partit que guanyi les eleccions, sempre que siguin el PSOE o el PP, tot i que continua vetant un govern amb Podem.

Amb aquesta declaració d’intencions, i tenint en compte el consens de les enquestes, en la pràctica, Rivera va posar sobre la taula que facilitarà la investidura de Mariano Rajoy si amb els seus vots n’hi ha prou, i que s’oposarà a un eventual pacte d’esquerres entre PSOE i Podem, a qui veta per la seva defensa del dret a decidir.

El candidat de la formació taronja va tancar ahir una campanya que ha anat de més a menys amb un acte a Madrid, en el qual es van aplegar 2.000 persones segons el partit, tot i que l’espai -la plaça de Santa Ana- era reduït i estava encara més empetitit per la presència de terrasses de bars, camions de les televisions i el mateix escenari que va instal·lar Ciutadans. El partit havia punxat en anteriors intents de fer actes multitudinaris, i va conformar-se ahir amb un espai reduït.

En aquest context, el candidat a la presidència del govern espanyol va demanar a PP i PSOE que es mullessin sobre si també facilitarien la seva investidura, en cas que fos Ciutadans qui guanyés les eleccions. Rivera va donar credibilitat a la informació publicada ahir pel diari El Mundo que apuntava a un pacte entre els dos grans partits, “la vella política”, segons ells, per barrar el pas a les formacions emergents.

La campanya de Ciutadans va tenir un punt d’inflexió després del debat a quatre d’Atresmedia, on segons la majoria de mitjans Pablo Iglesias, candidat de Podem, va alçar-se com a guanyador, i va batre Rivera com a formació emergent. I si allà va començar el canvi de tendència, la falta de contundència del partit en la condemna del masclisme, i algun escàndol com el del candidat de Cantàbria, que va considerar que l’avortament és violència, han acabat de decantar l’estat d’ànim en una formació que va començar la campanya mirant amunt i l’acaba acotant el cap. Rivera va fer un tímid intent d’aixecar els ànims. Va apel·lar a l’esperit de Barcelona 92: “Els espanyols quan ens unim som imparables”. Demà sabrem si decideixen unir-se al seu voltant.

Iglesias obvia el PSOE i confia completar la “remuntada”

Un Pablo Iglesias eufòric va tancar la campanya a València convençut que la “remuntada” és possible. Fins i tot va afirmar que la victòria a les urnes “està a tocar”. El candidat de Podem va assegurar davant un pavelló de la Font de Sant Lluís ple amb quasi 9.000 persones -uns centenars més es van quedar fora sense entrada- que la seva formació i “els companys de viatge i amics” que comparteixen coalicions amb ells arreu de l’Estat guanyaran les eleccions de diumenge. Tornava així a “contradir” les enquestes.

Iglesias va compartir protagonisme amb representants de Compromís -com el cap de llista, Joan Baldoví, i la vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra-; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o els candidats de Podem per Saragossa i les Canàries, Julio Rodríguez i Victoria Rosell, respectivament. Per fer visibles els suports en els territoris perifèrics de l’Estat -una xarxa que l’ha sustentat quan pitjor li anaven els sondejos-, Iglesias va recordar que són l’únic partit que no va decidir tancar campanya a Madrid perquè “creuen que la riquesa més gran d’Espanya és la seva diversitat”. En aquest sentit, el líder de Podem -que va haver d’interrompre en diverses ocasions el seu parlament pels crits de “president, president”-, va reiterar que, amb ell com a president del govern espanyol, a Catalunya se celebrarà un “referèndum perquè els catalans decideixin el seu futur”.

Davant dels que els acusen d’inexperts, el líder de Podem va assegurar que Podem és capaç d’assumir responsabilitats de govern a l’Estat a partir del 20 de desembre perquè, des de les eleccions del 24 de maig, en ciutats com “Cadis, Barcelona, València i la Corunya”, els projectes del canvi han demostrat que “saben governar millor que el Partit Popular”. Iglesias va fer un repàs de la legislatura de Rajoy a la Moncloa i va criticar que, mentre els populars han estat “al costat dels poderosos”, un hipotètic govern de Podem “estarà al costat de les majories socials i treballarà per elles”.

El candidat de l’esquerra alternativa va assegurar que, a diferència del PP, la seva formació no serà “imparcial”. En el míting, Iglesias va criticar els partits que diuen que estan al costat dels que “oprimeixen i de les víctimes”. “No es pot estar amb els que cometen frau i amb les víctimes, amb [Rodrigo] Rato i amb els preferentistes, amb els que privatitzen i amb la salut pública; no es pot donar suport a les reformes laborals que retallen drets dels treballadors i dir que estàs del seu costat”, va sentenciar. Esperonant un públic fidel, Iglesias va fer un discurs de perfil social. Això sí, va obviar completament el PSOE i el seu candidat, Pedro Sánchez. L’estratègia de la formació morada en la recta final de campanya ha sigut evidenciar que l’elecció és entre un govern del PP o un de Podem, entre Rajoy o ell.

“Que ens deixin pas”

Iglesias va afirmar que la candidatura que encapçala “no mira al passat” perquè té un “projecte de futur per al país”. Una Espanya que, segons va dir, s’ha de reconstruir respectant la “plurinacionalitat” de l’Estat i reformant la Constitució perquè reculli una moció de confiança ciutadana que “permeti que si un president no compleix el seu programa pugui ser revocat a la meitat del mandat”. Ada Colau, protagonista del míting de fa una setmana a Madrid, va precedir Iglesias. Colau va criticar la gestió del PP i el PSOE, i els va demanar que, si estan “cansats”, que els “deixin pas”. “Nosaltres som els del Sí que es pot, els que no ens rendim mai i els que ho farem”, va concloure.