El vicepresident de la Comissió Europea: "Estem preparats per treballar amb les autoritats escollides democràticament als estats membres"

Brussel·lesEl vicepresident de la Comissió Europea Valdis Dombrovskis ha assegurat que Brussel·les "no té la intenció d'influir" en unes eleccions catalanes que "ara són realment decisió dels votants" [escolta les declaracions].

L'ex primer ministre letó, comissari per a l'Euro i el Diàleg Social, ha fet aquestes declaracions després que aquest dijous el portaveu comunitari, Margaritis Schinas, advertís que si part d'un estat membre s'independitza "els tractats ja no s'aplicarien en aquell territori" i "es convertiria en un tercer estat" que hauria de "demanar l'ingrés a la UE".

En un esmorzar sobre governança econòmica al European Policy Centre de Brussel·les, un periodista li ha preguntat per les conseqüències de les eleccions gregues d'aquest diumenge i de les plebiscitàries del 27-S, donant per fet que una Catalunya independent quedaria fora de la UE: "Quin és el vostre missatge per als catalans?". Dombrovskis ha respost: "La Comissió Europea normalment no fa comentaris sobre la política de partits als estats membres o les seves regions, i ara es tracta realment d'una tria dels votants; per tant, des d'aquest punt de vista, nosaltres no podem comentar gaire les eleccions o les diferents implicacions d'un vot o altre, perquè certament no és la nostra intenció influir en el vot als estats membres o regions". "Per tant, ara realment està en mans dels votants. Com la Comissió ja ha dit sempre, estem preparats per treballar amb les autoritats escollides o designades democràticament als estats membres", ha conclòs, segons informa l'ACN.

Més tard, preguntat per l'agència Efe, Dombrovskis s'ha remès a la doctrina habitual de la UE i ha afirmat que "si una part d'un estat membre s'independitza, els tractats no s'hi aplicarien més i es convertiria en un tercer país respecte a la Unió Europea". "Tot i això, pot presentar la sol·licitud d'ingrés a la UE", ha afegit, segons l'agència Efe.

Les declaracions del 2013

Dombrovskis havia defensat el 2013, quan era primer ministre de Letònia, que és "necessari prestar atenció" al procés sobiranista català. Preguntat sobre si reconeixeria una Catalunya independent, va admetre: "Francament, per ara no tenim un posicionament oficial sobre aquests temes, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?". L'actual vicepresident de Juncker va advertir que en cas de declaració unilateral la situació "podria ser més complicada", però no va tancar la porta a un reconeixement. El ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va protestar convocant l'ambaixador letó a Madrid per demanar-li una rectificació, però Dombrovskis s'hi ha negar. "El primer ministre va dir el que va dir i no vol retractar-se de res", va respondre el seu portaveu.

Madrid agita la carta europea per espantar els indecisos

Brussel·les va repetir ahir el discurs oficial sobre el procés (en els despatxos comunitaris hi ha poc marge per a la improvisació). El portaveu de la Comissió, el grec Margaritis Schinas, membre del Partit Popular Europeu, va recordar –a preguntes de la premsa espanyola– que una Catalunya independent es convertiria en un país tercer i hauria de demanar el reingrés a la Unió Europea. És la doctrina que va fixar el 2004 l'aleshores president Romano Prodi i que, després d'un temps de vacil·lacions i missatges en direccions diverses, es va acabar assumint com a doctrina. En cap cas, però, va confirmar que l'expulsió fos automàtica ni va voler dir si s'havia fet una anàlisi tècnica de la situació a petició de l'executiu de Madrid. Per què és rellevant, doncs, el comentari? Pel moment. Perquè evidencia que els motors de la diplomàcia espanyola funcionen a tota potència per condicionar els resultats a les urnes. El degoteig de pronunciaments internacionals dels últims dies demostra que el PP i la Moncloa han abandonat qualsevol intent de convèncer a través de la seducció. Les terceres vies, que fins ara no han tret el nas de manera consensuada i estructurada, han quedat aixafades pel pes de la reforma del Tribunal Constitucional que impulsen els populars per inhabilitar, si arriba el cas, el president Artur Mas i per l'argument recurrent de la por de l'aïllament. Més que no pas buscar noves adhesions a un projecte engrescador d'Espanya, els conservadors prioritzen desmobilitzar el sobiranisme i aconseguir que els indecisos no facin el pas.

Experts qüestionen que es pugui expulsar Catalunya

Precisament, i en vista del debat al voltant de la permanència o no d'una Catalunya independent a la UE, l'advocat expert en dret internacional públic i privat, dret comunitari, dret d'estrangeria i immigració Eduard Segarra ha negat aquest divendres en declaracions a Catalunya Ràdio que els tractats prevegin l'expulsió d'un nou estat nascut d'un estat que ja és membre de la UE. I encara més, ha subratllat la paradoxa que perquè pogués ser expulsada Catalunya de la UE, abans hauria de ser reconeguda com a estat independent: "Per treure Catalunya fora, els 28 de la UE inclosa Espanya haurien de reconèixer que Catalunya és un estat, perquè si no la reconeguessin com a estat independent, no podrien pas expulsar-la".

Segons Segarra, fins i tot en cas d'expulsió, es donaria la paradoxa que els catalans, en tant que "espanyols d'origen", conservarien la ciutadania europea i podrien moure's i treballar lliurement a tota la UE, mentre que els ciutadans dels 28 estats membres necessitarien un permís per entrar a Catalunya i permís de treball i residència per poder-hi treballar. Tot plegat, per a una expulsió d'un territori ja integrat a la UE, s'hauria de modificar la Constitució espanyola, el Codi Civil espanyol i tractats de la UE. "Les afirmacions categòriques s'han de fer sobre el paper i no en un plató i amb papers mullats", ha asseverat Segarra.