Yolanda Díaz i el caïnisme de l'esquerra espanyola
BarcelonaL'enfrontament entre Yolanda Díaz i Pablo Iglesias arran del repartiment d'esferes de poder al nou projecte batejat com a Sumar remet al caïnisme històric de l'esquerra espanyola, que Podem no ha fet més que reproduir des del seu naixement. En aquest cas es dona la circumstància que va ser el mateix Iglesias qui va designar Díaz com a líder in pectore de l'espai polític dins del govern espanyol i com a virtual candidata a la Moncloa. I ara que ella ha fet el pas, després de més d'un any pressionant-la perquè el fes, no es posen d'acord i amenacen amb trencar la baralla i presentar-se amb llistes separades.
Recordem que Iglesias ja va partir peres en el seu moment amb Íñigo Errejón, una escissió que va donar peu a la creació de Més Madrid, una formació que a la capital de l'Estat ha superat tant Podem com el PSOE i que és el principal partit de l'oposició a Isabel Díaz Ayuso. Justament, el que intenta Díaz és tornar a aglutinar tot aquest espai que els anys 2015 i 2016 va treure 71 diputats i va arribar a amenaçar l'hegemonia del PSOE. Ara les perspectives són diferents perquè els socialistes estan forts, però l'articulació d'aquest espai a l'esquerra del PSOE és clau per barrar el pas a la dreta a les pròximes eleccions espanyoles. Pedro Sánchez és conscient que amb els seus vots no n'hi haurà prou i que necessita aquests 25-30 diputats liles que l'acostin a la majoria, i per això mima especialment la figura de Díaz, amb la qual considera que forma un tiquet electoral més atractiu que el de la dreta, és a dir, el tàndem Feijóo-Abascal.
Si Podem concorre en solitari (caldria veure també en quines condicions ho faria i quina seria la fuga de quadres i militants cap a Sumar) hi ha el perill que es perdin molts vots que en circumscripcions petites poden decantar un escó cap a un cantó o cap a l'altre. La fragmentació sempre és un mal negoci en un sistema electoral com l'espanyol, pensat per afavorir el bipartidisme. I Pablo Iglesias haurà de mesurar molt bé quines són les seves forces si vol portar el pols fins al final i arriscar-se a aparèixer com el responsable d'haver obert les portes de la Moncloa a la dreta.
Curiosament, aquesta lluita interna no es dona en el cas de Catalunya, on totes les ànimes conviuen sota el paraigua dels comuns i el lideratge d'Ada Colau. Aquest fet fa preveure una participació activa de Yolanda Díaz en la campanya de Barcelona, on els comuns es juguen el futur.
En tot cas, la batalla definitiva es lliurarà després de les municipals, en què Podem mesurarà les seves forces i s'arrisca a quedar reduït a la mínima expressió en llocs com Madrid i el País Valencià. Un mal resultat dels liles encara afebliria més la seva posició negociadora i reforçaria la de Díaz, que compta amb suports mediàtics importants. El temps, doncs, corre a favor del lideratge de la política gallega, que ha sabut esperar el seu moment per plantejar un pols a la direcció de Podem per aconseguir tot el poder dins d'aquest espai polític.