Els xinesos diuen prou a la política de covid zero
BarcelonaEn les últimes hores s'han multiplicat en diverses ciutats de la Xina les protestes contra el règim i, en concret, contra la figura del totpoderós president Xi Jinping, últim responsable de l'estratègia de covid zero que està provocant un malestar creixent entre la població. Des del principi de la pandèmia, el règim xinès va voler vendre com un èxit la seva política de confinaments estrictes per combatre el covid, però tres anys després, quan la resta del món sembla que ja ha deixat enrere els pitjors moments, a la Xina es registren xifres rècord de contagis. Les restriccions i el control absolut de les autoritats sobre els moviments de la gent estan provocant unes protestes que ja no són només contra una determinada manera d'afrontar la pandèmia, sinó que van més enllà.
Els estudiants de les principals universitats surten al carrer amb fulls en blanc perquè no els puguin acusar d'exhibir lemes antigovernamentals, però amb la blancor dels fulls reivindiquen la llibertat d'expressió. I quan s'encaren amb la policia canten ben fort l'himne nacional de forma irònica. En vídeos que es fan virals abans que Pequín els esborri, sí que es veu joves cridant "Xi Jinping, dimissió!", "Llibertat!" o "Volem democràcia!" Són els més joves, com ja va passar el 1989 a Tiananmen, els que estan al capdavant d'unes protestes que s'han convertit en un greu maldecap per a Xi Jinping, que acaba de ser reelegit president i que és el dirigent que acumula més poder a la Xina des de Mao.
Un incident que ha acabat d'indignar l'opinió pública és la mort en un incendi de 10 persones que estaven confinades en un edifici d'Urumqi del qual s'havien barrat les portes. L'obsessió dels funcionaris locals per mantenir la gent tancada i evitar així qualsevol contagi està creant un clima de terror distòpic. I a sobre Xi Jinping s'està trobant que la política de covid zero és un llast per a l'economia, ja que impedeix als treballadors acudir a les fàbriques. El cas d'un proveïdor d'Apple, que ha vist com bona part dels seus treballadors han fugit per no haver-se de sotmetre a les quarantenes a causa d'un brot, és especialment indicatiu.
La pandèmia ha suposat un gran desafiament per a les democràcies del món, que han intentat trobar l'equilibri entre la llibertat individual i la salut col·lectiva. En el cas de la Xina s'estén la percepció que el règim està aprofitant la pandèmia per augmentar el control sobre la població fent servir tecnologies com el reconeixement facial o els drons. I els xinesos, que semblava que havien acceptat renunciar a una part de la seva llibertat a canvi del progrés econòmic, s'estan començant a revoltar.
És molt difícil que el règim no acabi controlant la situació, però també és evident que cada vegada ho tindrà més difícil per obtenir l'adhesió de les generacions més joves, sobretot les que tenen contacte amb l'exterior. I la pandèmia està posant a prova els límits del que la població està disposada a suportar.
