Donald Trump va prometre fer caure tota l'arquitectura del comerç mundial construïda al llarg de dècades perquè considera que perjudica l'economia nord-americana, i en els primers dies de la seva presidència està demostrant que no era una promesa vana. La idea de Trump és molt senzilla: obligar la resta de països del món a fabricar en el seu territori (i contractar nord-americans) si no volen haver de pagar uns elevats aranzels per vendre els seus productes als Estats Units. Aquest proteccionisme a gran escala, propiciat per la principal potència econòmica mundial, pot tenir uns efectes desastrosos, tant per als mateixos nord-americans, que poden veure com s'apugen els preus de molts productes, com per a la resta del planeta. Això és així perquè, en la mentalitat de Trump, en les relacions comercials no hi ha mai un win-win, un cercle virtuós que beneficia les dues parts, sinó que sempre n'hi ha una que s'aprofita de l'altra. I ell considera que el món s'ha aprofitat fins ara dels Estats Units i és hora de fer-los-hi pagar.
Tot i això, hi ha motius per pensar que Trump fa servir aquesta amenaça d'aranzels com a mesura de pressió per obtenir coses a canvi. Això és el que ha passat aquest dilluns, quan Trump ha acceptat ajornar durant un mes els aranzels a Mèxic després que la presidenta del país, Claudia Sheinbaum, s'hagi compromès a enviar 10.000 soldats a la frontera per combatre el narcotràfic. Aquest xantatge és el mateix que ja li va funcionar a Trump amb la Colòmbia de Petro, a qui ha obligat a acceptar vols de deportats. En aquest esquema unilateral de Trump, el gran sempre guanya el petit. Ara bé, ¿li sortirà igual la jugada amb els aranzels a la Xina o amb els que diu que també que vol imposar a la Unió Europea? Aquí ja hi ha més incògnites, i els mateixos mercats que van aplaudir l'elecció de Trump en el seu dia avui han reaccionat a la baixa arrossegats pels mals resultats de sectors com l'automobilístic, un dels que es poden veure més afectats per una guerra comercial.
En tot cas la Unió Europea s'ha de començar a preparar per al pitjor escenari i no deixar-se intimidar per les amenaces comercials de Trump. Això sí: caldrà augmentar la despesa en defensa i altres sectors crucials per assolir una mínima autonomia estratègica i no ser tan dependents de l'exterior. I en una guerra aranzelària amb els Estats Units, Europa també pot jugar les seves cartes. Ara bé, a la llarga la batalla només es podrà guanyar si els europeus som capaços de crear una economia dinàmica i competitiva, i en això cal admetre que els nord-americans ens porten molt d'avantatge. Però de la mateixa manera que la pandèmia va trencar alguns tabús i va fer possible programes ambiciosos com els fons Next Generation, les invectives de Trump poden servir ara per fer més passos en la integració econòmica i fiscal de la UE. Per això serà bàsic mantenir la unitat i aïllar els potencials socis de Trump, com ara Viktor Orbán o Giorgia Meloni, que aviat veuran com, tot i ser aliats, els seus ciutadans seran víctimes del proteccionisme de Trump.
