¿Volem ser el centre logístic de l'haixix a Europa?

És difícil imaginar què vol dir que els Mossos d'Esquadra requisin 43 quilos d'haixix cada dia. Podria no semblar gaire, però la perspectiva canvia si es té en compte que aquest any ja són prop de 12 tones, un 40% més que el 2022. La tendència és clara: a Catalunya cada vegada hi ha més haixix. Passa com amb la marihuana, però per raons diferents. Si bé l'haixix es fa amb resina de cànnabis, a diferència de la marihuana no s'acostuma a produir aquí, sinó sobretot al Marroc. I pel que fa a l'haixix, Catalunya és sobretot un port d'entrada, un lloc d'emmagatzematge i de pas. En resum: el nostre país, a més d'una potència productora de cànnabis, és un destacat centre logístic del tràfic d'haixix a Europa. I si no vigilem, la situació pot empitjorar. 

Ja sabem el preu que implica ser productors de marihuana. Fa temps que els Mossos alerten de la infiltració de les xarxes criminals a tota la societat i que sentim a parlar de robatoris entre bandes, de plantacions amb elaborades trampes contra els policies, de crims amb aquesta droga de rerefons. El cultiu clandestí de cànnabis fins i tot ha arribat a la ficció –la novel·la La casa de foc, de Francesc Serés, n'és un exemple–, i de moment no hi ha cap perspectiva de canvi legislatiu que pugui canviar la situació. Ara, a més, sembla que la pressió policial a l'estret de Gibraltar ha fet que els traficants d'haixix tornin a la costa catalana.

Fa vint anys Catalunya ja era una porta d'entrada per al tràfic d'haixix, però els Mossos han detectat un salt endavant. Ara fan servir cales amagades i racons dignes de les històries de contrabandistes del principi del segle passat, però també ports normals, fins i tot subornant-ne els vigilants. Transporten la droga amb potents narcollanxes que poden arribar a estar propulsades per tres motors de 200 cavalls cadascun. Vehicles ràpids, pensats per esquivar la policia, si cal, i que poden costar fins a 350.000 euros. Fins i tot han canviat els fardells, més grans, i amb dues nanses per dur-los més còmodament. Els traficants que fan servir Catalunya de centre logístic s'han anat professionalitzant cada vegada més. 

¿Volem ser el centre logístic de l'haixix a Europa? ¿Afegir una puixant indústria criminal més a la que ja tenim, fins que sigui imparable? La policia catalana ja hi treballa: aquest any ha desmantellat 15 grups criminals, ha començat a fer servir un escàner de camions a l'AP-7, ha posat en marxa una unitat marítima i fins i tot fa servir drons. Però, tot i això, el tràfic no s'atura. Potser val la pena plantejar-nos mesures més ambicioses. La droga en si, amb els efectes perniciosos que pot tenir –en té, malgrat que molts se la plantegin com una droga de les que alguns anomenen toves–, sense regulació de cap mena ni cap control respecte a l'adulteració, ja és un problema. Però tota la indústria criminal que hi ha al darrere encara en pot ser un de més greu, sobretot en la mesura que pot corcar la societat catalana i les seves institucions.