Hi ha una opinió bastant estesa que fa així: Orriols diu el que la gent vol sentir, parla de problemes concrets, de pors reals. Per això la voten. Els partits tradicionals fa temps que estan segrestats pel políticament correcte. Ella és incorrecta i es passa, les seves solucions no són factibles, va al xoc, però diu les coses tal com són. Demonitzar-la no és la solució. El cordó sanitari no és la solució.
Llavors, com es neutralitzen aquestes suposades veritats que, distorsionades i exagerades, conformen una realitat per a molta gent? Tots els immigrants són lladres en potència, no es volen integrar i abusen dels serveis socials? Tots els musulmans són extremistes? Tots els partits independentistes són inútils? Tots els no independentistes volen la fi de Catalunya?
Durant gairebé dos anys s’ha deixat governar Orriols. Ripoll s’ha convertit en un experiment extremista. La polarització s’hi ha instal·lat. En qualsevol societat plural, la divisió és normal, fins i tot saludable. Però quan des del poder, en lloc de buscar la convivència i els consensos entre els que tenen una ideologia, una cultura, uns costums, unes creences i una llengua diferents, s’atia l’odi, i s’assenyalen persones i col·lectius, llavors es dispara la fractura, la por, el frontisme, el bons i dolents. En democràcia, la política ha de servir per pactar les diferències, per enraonar, per trobar punts d’entesa sobre problemes concrets.
Convertir els problemes en armes llancívoles dels uns contra els altres no és cap solució. Proclamar a crits un problema, fent-lo més gran del que és, no el resol. Més aviat l’empitjora. Negar-lo o dissimular-lo tampoc, esclar. El punt mitjà sempre és el més útil i difícil: consisteix a exposar-ne la complexitat, a fer pedagogia, a treballar des de la base.
Anem a la inseguretat. Més policia? Sens dubte pot ajudar, però no resoldrà la qüestió de fons de la pobresa i la desigualtat. La resposta: educació, sanitat i habitatge. Però concretem més. Si un mena, un noi de 18 anys sense família, es queda al carrer sense papers, és probable que per menjar un dia acabi robant o caient en el petit tràfic de drogues. El fem fora del país? L’expulsió és cara (se l’ha de fer pujar en un avió) i no és segura (pot ser que el país d’origen el retorni). Segurament és millor per a ell i per a tots donar-li una oportunitat de formació i laboral. Això és lent i demana recursos, sí.
La immigració il·legal. Que no vinguin! D’acord. Com s’atura un flux global? De moment ningú ha trobat la fórmula. Als que venen igualment, els deixem morir al mar? Ho estem fent i és una vergonya inhumana. Merkel va acollir un milió de refugiats sirians que fugien de la guerra. Va fer bé? Jo crec que sí. L’assumpte del vel femení: el prohibim? Potser llavors reforçarem la radicalització. De nou no és senzill.
D’aquestes i altres realitats cal parlar-ne, cosa que no vol dir buscar culpables i trobar receptes miraculoses, que no n’hi ha. Vol dir establir un diàleg amb respecte i intel·ligència, acceptant les dificultats i contradiccions, i tenint clar que parlem de persones, de vides. Avui deu sonar antiquat dir una obvietat com una casa de pagès: parlant, la gent s’entén. Insultant-se, atacant-se, cridant, girant-se l’esquena, no.
El que diu Orriols, a més de ser èticament poc justificable, no és útil ni pràctic. Hi ha qui, per càlcul electoral o amb bona fe, intentant explicar-la, l’acaba justificant. És una persona amb idees contundents, però no són bones idees. Només són aparentment bones perquè, de tan simples, són fàcils d’entendre i aixequen l’aplaudiment espontani. El populisme és això. Enverinar el debat és senzill i ara mateix no es penalitza. Mireu Trump.
Però si una cosa bona ha tingut Orriols, és que ens està obligant a reaccionar, a enfrontar-nos als nostres propis dimonis: els de la por i la intolerància amb el diferent, els d’un racisme disfressat de defensa de la catalanitat. Ara que sabem les dades d’ús de la llengua, cal tenir clar l’efecte del seu discurs excloent: si jo fos algú de fora i em fessin sospitós de tots els mals, no tindria cap ganes de ser català. Efectivament, Orriols els expulsa.
