La victimització de policies nacionals i guàrdies civils
Quan es faci la història de la gestió de la pandèmia a Catalunya, sens dubte un dels episodis més estrambòtics serà el que expliqui que la justícia va intervenir per obligar Salut a vacunar els guàrdies civils i els policies nacionals per davant d'altres sectors de la població. El TSJC va donar aquest dimarts a Salut 10 dies perquè vacuni els membres d'aquests dos cossos, als quals considera discriminats. La història d'aquest cas és un cúmul de despropòsits on no és difícil detectar una certa voluntat dels sindicats policials d'abonar-se al victimisme.
El cas és que quan es va començar a vacunar els sectors essencials (policies, mestres, sector sanitari, etc.), Salut va establir una operativa igual per a tothom, però resulta que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van demanar una vacunació a la carta amb punts mòbils i amb diferents horaris, cosa que va endarrerir l'inici de la immunització en comparació, per exemple, amb els Mossos. També hi va haver problemes per conèixer el llistat exacte de persones a vacunar. Com a resultat de tots aquests entrebancs, quan el govern espanyol va suspendre la vacunació amb AstraZeneca, que és la que es feia servir de forma majoritària en aquests casos, ja hi havia un 80% de mossos vacunats però només un 10% de policies nacionals i un 6% de guàrdies civils.
En aquell moment, Salut va decidir aturar, d'acord amb el ministeri, la vacunació als sectors dits essencials i passar a vacunar només seguint el criteri de l'edat. És un fet que els guàrdies civils i policies nacionals estan molt menys vacunats que els mossos, però d'aquí a atribuir a les autoritats sanitàries de Catalunya una volguda voluntat de discriminació hi ha un salt que el govern espanyol no s'hauria d'haver atrevit a fer mai. I molt menys hauria d'haver intervingut la Fiscalia, primer, i la justícia, després. Es tracta d'una qüestió que afecta uns pocs milers de persones que s'hauria pogut resoldre de forma ràpida i sense deixar que es convertís en una polèmica política.
Fa tot l'efecte que hi ha hagut un interès de convertir en víctimes els cossos policials estatals que hi ha a Catalunya en plena campanya de les eleccions madrilenyes per beneficiar els partits de dreta, i aquí Salut hauria pogut ser més hàbil per no caure en la trampa. Però això no treu que sigui indignant que s'acusi els responsables de la conselleria d'estar perjudicant persones concretes pel fet de pertànyer a un col·lectiu determinat, quan l'únic que han fet és seguir els protocols dictats des de Madrid. La decisió d'aturar la vacunació amb AstraZeneca a menors de 60 anys no va ser de Salut, sinó del ministeri de Sanitat. I com va dir ahir el secretari de salut, Josep Maria Argimon, als responsables del departament els "importa un rave" qui es vacuna, ja que l'únic criteri operatiu a hores d'ara és el de la franja d'edat.
La conclusió és que els tribunals i el govern espanyol haurien de deixar treballar els professionals del departament de Salut i no actuar al dictat d'uns sindicats policials que tothom sap de quin peu calcen.
