El veto a Antifrau: qui controla els controladors?
És paradoxal que el Parlament de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges hagin vetat investigacions de l'Oficina Antifrau. D'una banda, perquè Antifrau està adscrita al mateix Parlament; de l'altra, perquè són les úniques institucions catalanes que poden esquivar Antifrau. Però sobretot perquè que es neguin a passar per una revisió externa diu molt poc de positiu de les institucions que es dediquen a controlar la transparència i la bona praxi de l'administració pública. I això és el que ha passat amb les cinc investigacions –tres a la Cambra i dues a les sindicatures– que han avortat.
És important recordar que l'Oficina Antifrau no actua per iniciativa pròpia, sinó que respon a denúncies i sol·licituds de revisió. En aquest sentit, negar-li la possibilitat d'investigar qüestions rellevants com la presumpta acceptació de regals, l'ús de subvencions als grups parlamentaris o conflictes d'interès en matèria de contractació envia un missatge de falta de transparència que fa un trist servei a les tres institucions i en mina la credibilitat pública. Ni que sigui per una qüestió estètica, encara que el Parlament i les sindicatures tenen la capacitat de vetar Antifrau, els responsables s'ho haurien hagut de plantejar seriosament abans de fer-ho.
Les institucions estatutàries han de ser les primeres a donar exemple en matèria de transparència i integritat. No podem permetre que hi hagi falta de control i de supervisió externa sobre les seves accions. Els ciutadans mereixen saber que les seves institucions funcionen de manera correcta i que els recursos públics s'utilitzen de manera adequada.
Podria semblar que l'autorització del Parlament a la investigació d'Antifrau de l'escàndol de les llicències per edat –que va destapar l'ARA– marca un canvi de rumb. I potser ho fa. Però pot molt ben ser que aquesta decisió estigués empesa pel ressò mediàtic que ha tingut el cas de les llicències per edat, i perquè seria difícil compaginar els arguments públics de la cambra amb un veto al control d'Antifrau. Els altres casos que pretenia investigar l'Oficina però que han quedat vetats havien passat fins ara força desapercebuts.
La negativa a permetre que l'Oficina Antifrau els investigui planteja una pregunta: qui controla els controladors? Si les institucions estatutàries tenen un règim especial i no estan sotmeses a Antifrau ni a les garanties de transparència que marca la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, no és estrany que aflori la preocupació sobre la seva rendició de comptes i la possibilitat que hi hagi pràctiques irregulars que no s'hagin descobert.
La transparència i la rendició de comptes són valors fonamentals per a la democràcia i el bon funcionament de les institucions. Un país que vol ser una democràcia exemplar no es pot permetre que la seva principal institució democràtica, el Parlament, i tot allò que en depèn puguin tenir cap ombra d'irregularitat. Perquè la mera existència d'aquestes ombres pot ser una catifa vermella a les sospites respecte del sistema polític i, per tant, a la desafecció i les derives autoritàries que se n'aprofiten.
