La vergonya de Rodalies
De vergonya. El ciutadà no es mereix la pugna que hi ha aquests dies entre, per una part, el ministeri de Transports, Adif i Renfe i, per l'altra, els Mossos i el Govern pel col·lapse de Rodalies. El robatori de 60 metres de cablejat de coure que es va produir diumenge a l'estació de Montcada Bifurcació (Vallès Occidental) va provocar un efecte en cadena d'incendis en altres subestacions elèctriques que ha paralitzat part de les línies. Solucionar el problema pot trigar dos mesos i, mentrestant, els passatgers tornen a patir retards, incomoditats i pèrdua de temps i de feina.
El pitjor de tot és que no és una cosa nova ni excepcional. Ahir, sense anar més lluny, hi va haver un altre robatori de coure en una altra línia. Això passa dia sí i dia també. I sobretot, en un 96% segons la policia catalana, en vies de Renfe, ja que a Ferrocarrils de la Generalitat les restriccions són molt més excepcionals. Per què? Segons van dir dilluns els ministre Óscar Puente i el director de Rodalies, Antonio Carmona, el problema és policial, és a dir, passa perquè els Mossos no tenen prou control sobre aquests actes vandàlics. Des de Mossos i la Generalitat, en canvi, s'apunta a la falta de manteniment i d'inversions de millora del servei com el principal causant dels problemes i, tot i destacar que s'han més que duplicat els controls policials, consideren que és l'empresa que gestiona les vies, és a dir, Adif, la que hauria de posar mesures de seguretat, com ara càmeres i altres mecanismes per controlar les vies. Sobretot, en les zones on qualsevol robatori o acte vandàlic pot provocar més problemes. Seria el cas de Montcada Bifurcació, on, de fet, no hi havia cap càmera que permeti ara identificar els autors del robatori.
La veritat és que aquí hi ha, almenys, dos problemes diferents. Per una part, no hi ha cap dubte que el servei de Rodalies és penós, que fa anys que no s'estan fent les inversions i millores que calen, que és un sistema infrafinançat, mal gestionat, amb avaries i problemes constants i, tot i les queixes reiterades, sense que es vegin signes de millora ni tan sols en la informació als usuaris o en l'eficàcia dels serveis alternatius quan hi ha una de les habituals incidències. Aquest és, per descomptat, el problema principal i el que hauria de preocupar de veritat a Puente i Carmona.
L'altre problema no és menor. Catalunya concentra més de la meitat de les incidències que no són responsabilitat d’Adif o Renfe que s’han produït a l’Estat els últims cinc anys. Són 5.800 alteracions de la circulació a les vies. I això és preocupant. Siguin sabotatges i vandalisme intencionat, com afirma Madrid, o robatoris de xarxes organitzades o de lladregots aïllats, com apunten els Mossos, està clar que hi ha una falta de seguretat clara que d'alguna manera s'ha d'intentar solucionar. Aquest tipus de robatori afecta milers de persones, provoca danys econòmics molts greus i s'ha de perseguir i castigar amb tots els mitjans i penes màximes. Si no hi ha una certa exemplaritat en l'actuació serà difícil que es pari. Està clar que alguna cosa falla i no és moment ara d'acusacions creuades, sinó de taules de treball per posar fil a l'agulla per acabar amb aquest desgavell.
