El futur del català es juga en tot l'àmbit lingüístic. A Catalunya, a partir de les dades de la nova Enquesta d'Usos Lingüístics –ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població–, es fa peremptori buscar un ampli consens polític i social per traçar un camí de recuperació. Cal apartar la llengua de la lluita partidista. La situació crítica així ho reclama. Només es podrà revertir la situació sumant esforços de les administracions, els ciutadans, les entitats civils, el món educatiu –on aviat es podria produir la sentència del Constitucional sobre el polèmic 25% de castellà a les aules imposat pel TSJC–, les empreses i els mitjans de comunicació. Toca treballar per crear un clima favorable a la seva protecció, promoció i ús, sobretot entre les persones nouvingudes, fent que la trobin útil i que la valorin com una manera d'inserir-se més fàcilment en la societat. El Pacte Nacional per la Llengua, que ja es va plantejar en l'anterior legislatura i que ara promou el Govern, és una eina necessària.
Al País Valencià, s'acaba de fer una enquesta entre les famílies amb fills en edat escolar en què se'ls demanava si volien una educació en valencià o en castellà. La Generalitat Valenciana, governada pel PP, pretenia certificar la poca demanda de valencià i li ha sortit el tret per la culata. Per poc, però ha guanyat el valencià. És una victòria important. Malgrat tots els entrebancs històrics, i amb renovada força els darrers temps per la irrupció de Vox, el valencià manté el pols ciutadà, tot i que amb desigual presència en el territori. No es pot comptar que el resultat serveixi perquè el govern rectifiqui, però marca un precedent i un argument democràtic en la defensa del valencià. Pel que fa a les Illes, també va fracassar un intent semblant: el 78,5% de les famílies illenques van triar l'estiu passat el català com a llengua de l'escola dels seus fills, davant un 16% que van optar pel castellà. El pla de segregació lingüística del govern illenc del PP va saldar-se amb un fracàs.
Fora de l'Estat, les escoles de La Bressola a la Catalunya Nord, que l'any que ve faran 50 anys, han aconseguit, després de llançar un SOS per la seva delicada situació financera pel poc suport de les administracions franceses, ajuts econòmics des de Catalunya, tant de la societat civil com de la Generalitat. De fet, aquest mateix divendres el president Illa les visita. Mentrestant, a l'Alguer el seu alcalde està impulsant l'entrada del català a l'ensenyament el curs que ve, una possibilitat que es va obrir el 2018 amb la llei de Sardenya sobre les llengües regionals. A la Franja de l'Aragó, en canvi, el govern autonòmic, en mans del PP i Vox, ha reprès l'ofensiva contra el català.
Finalment, a Europa també està en joc la important partida de l'oficialitat del català, un fet que si s'assoleix serà una victòria històrica i col·lectiva que reverberarà en tot l'àmbit lingüístic en forma de suport legal i pressupostari. Cal seguir treballant per l'idioma en tots aquests fronts i posar la llengua per damunt de les querelles partidistes.
