Per fi vacances i per fi més vacunes. Malgrat tots els malgrat, sembla que aquesta Setmana Santa ens dona un petit respir i fins i tot una lleugera dosi d'optimisme, del qual no anem sobrats. Una part considerable de la població ha pogut marxar de casa i canviar d'aires, cosa que psicològicament molts agrairan després de temps de no poder sortir del municipi, primer, i de la comarca, després. I, alhora, s'està accelerant el procés de vacunació –aquest cap de setmana i el dilluns festiu hi haurà vacunacions–, fet que obre la porta a pensar que potser sí que ens en sortirem amb l'objectiu d'arribar a l'estiu en condicions d'una mínima normalitat. Però no toca avançar esdeveniments.
Durant mesos, els vaivens en la lluita contra la pandèmia han aconseguit deixar-nos exhausts i desconcertats: els permanents canvis en el confinament, el caos europeu amb les vacunes, les discrepàncies entre governs i entre epidemiòlegs... Han estat una tardor i un hivern durs, tant des del punt de vista sanitari com econòmic. La pandèmia se'ns ha fet molt llarga, i encara estem lluny de sortir-nos-en. Però ara, amb l'inici de la primavera i la Setmana Santa, hi ha per primer cop indicis per a l'esperança. Tot i que cal ser molt prudents: encara moren cada dia moltes persones i se'n contagien moltes més. De fet, la vacunació per fi ha agafat ritme en un moment en què els indicadors de l'evolució de la pandèmia tornen a empitjorar des de fa dues setmanes: aquest divendres hi ha hagut 1.606 contagis nous a Catalunya i 17 defuncions més, que eleven el total de decessos a 21.328. El risc de rebrot ha pujat 9 punts i se situa en 284, i la velocitat de transmissió també s'ha incrementat una centèsima (1,21). Tot i que el nombre d'ingressats als hospitals s'ha reduït en 27 (el total és de 1.427), els que són a les UCI han augmentat en tres (417).
Per tant, falten temps i esforços per dominar el virus, i la immunitat de grup encara queda molt lluny. Com expliquem avui al diari, fins que la vacunació no arribi als infants difícilment s'aconseguirà. I en el cas català, encara falta perquè això sigui una realitat. Ara mateix, seguim amb llacunes importants i difícils d'entendre en les franges d'edat avançada, en especial la dels de 66 a 79 anys, que és crucial perquè els casos de contagi sovint acaben amb ingressos hospitalaris. L'anunciada arribada, la setmana que ve, d'una remesa important de dosis de Pfizer pot incidir positivament en aquest col·lectiu de risc.
De manera que qualsevol prevenció és poca. El fet que haguem pogut sortir del nostre entorn habitual per uns dies no hauria de ser incompatible amb la màxima prudència que suposa mantenir els grups bombolla i minimitzar la sociabilització. Algunes imatges de platges massificades generen incomoditat i dubtes. Fan témer un nou retrocés epidemiològic post Setmana Santa, amb tot el que això suposaria d'alteració de la vida social i econòmica si s'hagués de retornar a situacions de confinament més o menys dur. Així doncs, benvingudes les vacances i que l'acceleració de la vacunació es mantingui. Però sobretot no abaixem la guàrdia en el nostre dia a dia.
