Les urnes, un dret i un símbol
La suspensió és un motiu més per convertir el 9-N en una gran demostració de dignitat col·lectiva
El Tribunal Constitucional no va sortir ahir del guió: va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra el procés participatiu del 9-N i va dictar una interlocutòria en què ordena la suspensió de tots els preparatius. La resposta de la Generalitat, però, ahir va ser diferent que l’anterior vegada. El conseller de Presidència, Francesc Homs, va ser taxatiu: “El Govern manté el 9-N amb totes les conseqüències”. Què ha canviat? Ha canviat sobretot la naturalesa del que estan intentant prohibir les institucions espanyoles. El nou 9-N no està plantejat com un referèndum encobert, tal com argumenten els advocats de l’Estat, sinó com un procés participatiu en què es crida la ciutadania a expressar la seva opinió sobre la pregunta pactada pels partits el 13 de desembre passat. I es planteja d’aquesta manera precisament perquè el govern espanyol s’ha negat a negociar la realització d’un referèndum autèntic, com el que es va celebrar a Escòcia el dia 18 de setembre passat.
El 9-N actual està plantejat, doncs, com una gran jornada reivindicativa a favor del dret a decidir que s’expressa a través d’un gest tan senzill com ficar una papereta en una urna. No és tan diferent, per exemple, de quan els governs autonòmics de València i Múrcia van organitzar una gran manifestació en contra de la derogació del Pla Hidrològic Nacional durant l’estiu del 2005, a la qual per cert va assistir Mariano Rajoy, fent servir recursos públics. Estem, doncs, en el camp dels drets fonamentals, de la llibertat d’expressió i manifestació recollides a la Constitució.
Però és que, a més de ser injusta, la prohibició del 9-N és completament inútil. És com matar mosques a canonades. ¿O és que Mariano Rajoy pensa que els centenars de milers de persones que han empès fins avui el procés sobiranista canviaran d’opinió? Al contrari. La suspensió és un motiu més per fer del 9-N una gran reivindicació de la democràcia, una demostració de dignitat col·lectiva que es projecti amb força a tot el món. És en aquest sentit que les urnes es convertiran diumenge, més enllà del resultat concret, en el símbol principal de la causa catalana.
