La urgència de fer desescalar el conflicte a Veneçuela
Aquest cap de setmana tant l'oposició com els partidaris del president Nicolás Maduro han tret centenars de milers de persones al carrer, fet que evidencia la profunda fractura que viu Veneçuela després d'unes eleccions en què el règim s'ha autoatorgat la victòria amb un 51,2% dels vots. La resposta del govern veneçolà a les mobilitzacions ha estat desfermar una onada de repressió amb centenars de detencions enmig d'acusacions a les potències estrangeres d'estar conspirant en contra seva. El cert és, però, que hi ha molts dubtes sobre la transparència del resultat. No es tracta només d'organitzacions com el Centre Carter, que havia estat autoritzat pel mateix règim per fer d'observador, sinó que aliats tradicionals de Maduro com el Brasil de Lula, el Mèxic de López Obrador o la Colòmbia de Petro també li han demanat que faci públiques les actes de l'escrutini i aclareixi així tots els dubtes.
La resposta de Maduro, però, no és gaire esperançadora, ja que tot apunta que s'està atrinxerant en el poder, cosa que podria conduir a un enfrontament civil de conseqüències incertes. Per això és urgent trobar la manera de fer desescalar el conflicte, i això només es pot fer per la via de la negociació. Cal obrir canals de comunicació amb Maduro (i aquí hi poden jugar un paper persones com l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero) per fer-li entendre que la via de la repressió no solucionarà el problema i que s'ha de trobar la manera d'evitar un esclat de violència. Les crides de l'oposició als militars perquè es revoltin contra el govern tampoc ajuden a calmar l'ambient, com tampoc el suport que els opositors reben dels líders de l'extrema dreta mundial. Però Maduro també ha d'entendre que si perd els pocs suports internacionals que encara li queden es convertirà en un pària mundial i que això acabarà repercutint negativament en la població veneçolana.
Abans que res és urgent aclarir el recompte i, si cal, repetir les eleccions amb millors condicions. Si Maduro està tan segur de la seva victòria no hauria de posar-hi problemes. Per la seva part, l'oposició ha d'intentar que les protestes no es desbordin i donin al règim l'excusa per a una repressió encara més ferotge que acabi amb un bany de sang. En un moment o altre s'haurà de produir una transició o una transferència de poders. I sempre és millor que es faci de mutu acord i amb la vigilància externa de la comunitat internacional.
El que s'ha d'evitar tant sí com no és la instrumentalització del conflicte veneçolà per treure'n rèdit en la política domèstica (com fan aquí Vox o Isabel Díaz Ayuso acusant Sánchez de ser chavista) i la criminalització de la part de la societat del país que dona suport a Maduro. Perquè en el futur caldrà comptar amb tota la població, i així com és evident que el chavisme ha degenerat en un règim autoritari i cruel, també és cert que l'oposició no pot pretendre tornar a la situació anterior, quan els partits tradicionals es repartien el país en un mar de corrupció.
