Universitats, rànquings i món laboral
Els rànquings universitaris –i els rànquings en general– tenen un punt de reduccionistes i simplificadors de la realitat que tracten. Són una foto fixa, sovint més quantitativa que qualitativa. Però alhora són, també, un necessari ajut orientatiu i descriptiu, i si s'utilitzen bé són útils tant per a les institucions afectades en la seva feina de prioritzar recursos i línies d'actuació com per al públic general a l'hora de triar centre. Naturalment, parlem dels rànquings fiables i seriosos, no mediatitzats per interessos espuris o fets per cobrir l'expedient. Més que per promoure absurdes competicions, han de ser entesos, a més, en un doble sentit: com una forma més de transparència i com un saludable estímul per millorar.
En aquest sentit, les dades fetes públiques ara pel rànquing de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) sobre el sistema universitari espanyol, que analitzen 80 dels 86 centres existents, ens ajuden a fer-nos una idea millor sobre on som i sobre què cal millorar, que no és poc. De la trentena de variables tingudes en compte en aquest rànquing, des del diari hem volgut fixar-nos sobretot en les que fan referència a la inserció laboral dels estudiants, un assumpte en el qual hi ha molt camí per recórrer. No es tracta de fer de la universitat una realitat merament instrumental, però sí que ha d'estar atenta –de fet, molt més atenta– a la realitat social que l'envolta, començant per l'econòmica. Fa temps que s'ha trencat la inèrcia d'una part rellevant del món acadèmic a abstreure's de l'entorn, però encara hi ha feina a fer a l'hora de buscar sinergies i sintonia amb el món productiu. Cal seguir avançant tant en la inserció laboral com, en paral·lel, en la transferència de coneixement fruit de la recerca universitària. De fet, són dues realitats que han de dialogar.
En el cas del rànquing que ens ocupa, si es prenen com a referència els punts d'alt rendiment que atorga l'informe pel que fa a la taxa d'afiliats a la Seguretat Social tant el primer any després de graduar-se com al cap de quatre anys, els àmbits amb més bons resultats a les universitats catalanes són l'enginyeria mecànica, l'educació, les ciències de la terra, les ciències polítiques i la sociologia. Entre les que estan a la cua, destaca la biologia (també hi surten medicina i infermeria, però només perquè abans d'entrar al mercat laboral els estudiants han de fer l'especialització). Si es mira per centres en funció dels indicadors més buscats (inclosa la inserció laboral), la Universitat de Barcelona (UB) és al capdavant amb 50 punts, seguida de la de Girona (UdG) amb 46 punts, la Politècnica (UPC) amb 37, la Pompeu (UPF) amb 35 i l'Autònoma amb 34. Cal tenir en compte, però, que el nombre de punts va en part en funció de quants graus ofereix cada universitat (com més graus, més punts possibles). Més enllà de la inserció laboral, en el rànquing general espanyol la UAB ocupa la primera posició, la UB la cinquena, la UPF és vuitena i la URV i la Ramon Llull (URL) tanquen el top ten.
Les universitats catalanes, sense abandonar la ciència bàsica i la recerca puntera, han de seguir avançant en la seva connexió amb les necessitats laborals del país.
