La universitat no és l'únic camí correcte
La formació professional continua sense tenir el mateix prestigi que el batxillerat tres dècades després de l'aprovació de la Logse, que entre altres aspectes l'havia d'impulsar. Molts professors d'ESO continuen explicant més i millor l'itinerari orientat a la universitat que els cicles formatius. Per a ells la via "normal" és la del batxillerat, diu l'investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Andreu Termes, que ha estudiat les transicions a l'educació postobligatòria. A més, els estudiants que trien un grau mitjà es troben que quan l'acaben i volen passar a un de superior –no poden entrar a la universitat directament– només poden accedir al 20% de les places. El 60% estan reservades per als alumnes de batxillerat i l'altre 20% per als que fan proves d'accés, normalment majors de 25 anys.
El dia 14 començarà la selectivitat, i segur que ja fes perdre la son a la majoria d'alumnes de batxillerat, perquè on volen anar és a la universitat. És el camí que erròniament sovint es considera no només més normal, sinó més correcte: ESO, batxillerat i universitat. Però en la nostra societat hi ha opcions formatives tant o més bones que la universitària i capaces d'oferir un ampli ventall de sortides professionals.
Les dades de la investigació de Termes deixen clar que als cicles, comparant-los amb el batxillerat, hi van a parar més nois que noies, més estrangers, més estudiants amb rendes familiars baixes que més sovint surten de centres d'alta complexitat i també més repetidors. Aquest perfil indica que els prejudicis continuen vius. Però el camí més correcte per a un estudiant és el que s'adapti millor a les circumstàncies de cada jove perquè, això sí, aprengui tant com sigui possible i puguin desplegar tot el seu potencial professional i vital.
La formació professional no és un catàleg d'estudis per a alumnes menys capaços, malgrat els prejudicis que encara l'envolten –i que, per sort, es van canviant–. És formació especialitzada, sovint tècnica i molt més ajustada a una professió concreta que no un batxillerat, per força més genèric. És formació qualificada, com la que necessita qualsevol país per avançar. El nostre també. No ens podem permetre el luxe de tenir-la com una educació de segona classe, ni que es quedi curta de places, com va passar l'any passat. Perquè el futur de tots depèn de la possibilitat d'ajudar cada jove a anar tan enllà com pugui, en la formació i en la vida. Els estudiants de cicles mitjans també han de poder seguir el seu camí tan lluny com sigui possible, i per això cal posar-los-ho fàcil, no més difícil que als seus companys.