Tenen les idees clares i no se n'amaguen. Al contrari: l'exhibició impúdica del seu ideari n'és una part essencial. El missatge ha esdevingut també el fons. Es tracta de reduir orgullosament l'administració, aprimant-la de forma considerable. I fer-ho sense gaires miraments per als qui puguin sortir-ne perjudicats, milers de ciutadans que fins i tot potser els han votat. El caos contradictori és fabulós.
Washington acull aquests dies la cimera de la ultradreta, amb Donald Trump d'amfitrió i una cua de convidats, entre els quals el narcisisme guanya per golejada. L'argentí Milei, campió de l'extravagància i la duresa dialèctica, ha regalat una motoserra a Elon Musk, que l'ha mostrat en públic amb orgull i com una diversió. És el símbol de la retallada del sector públic i de l'antiestatisme d'aquest capitalisme que s'autoproclama llibertari. Una llibertat per desmuntar les lleis reguladores del mercat, per prescindir dels ajuts socials, per facilitar els negocis sobretot dels superrics al poder; però també negocis dubtosos com ara el frau d'una criptomoneda que ha comptat amb el suport del president argentí.
Desconstruir la democràcia des de dins a cop de decret i motoserra s'ha convertit en acció i propaganda, tot alhora. Es tracta de governar contra les institucions amb una retòrica de paraules gruixudes i gestos espectaculars, suposadament divertits. En aquest xou, els fets i les dades queden negligits. No compta tant el què com crear un clima d'adhesió a aquesta revolució d'extrema dreta que està unint els nacionalistes exacerbats de diferents parts del planeta en una croada autoritària.
L'atac a l'estat de dret és ara mateix un fet i un espectacle. I, encara que sigui difícil d'entendre des de la defensa dels valors clàssics de llibertat, igualtat i fraternitat, molta gent aplaudeix aquesta deriva destructora. Cal preguntar-se per què i cal respondre-hi amb propostes i discursos creïbles, realistes, plausibles. De moment, l'onada radical ultra segueix fent forat en l'opinió pública a costa de la convivència i la cohesió social, també a costa de la multilateralitat i la diplomàcia. El món és avui més insegur i impredictible.
Fins on arribarà el desmuntatge democràtic? L'estat del benestar a Europa podria tenir els dies comptats si les dretes extremes segueixen creixent. Als Estats Units, on era prou més feble, està ara mateix en el punt de mira. La reunió de Washington certifica que el programa és global. Abascal (Vox) hi ha anat amb altaveus al seu servei. I a Catalunya tenim una Aliança Catalana que ja no es molesta a marcar distàncies ideològiques amb Vox: reconeix que si els d'Abascal acceptessin la catalanitat, per la resta s'entendrien.
Aquest descarament també s'està produint al bressol del nazisme, una Alemanya en la qual el partit neonazi d'Alice Weidel, Alternativa per a Alemanya (AfD), aquest diumenge pot quedar en segona posició i impedir que sumin una coalició de socialdemòcrates i cristianodemòcrates. Venen temps complicats per defensar la democràcia i la convivència. El que ara ven és la fúria.
