La Unió Europea funciona moltes vegades, a la pràctica, com un club d'estats, però en la ment dels pares fundadors (De Gasperi, Schuman, Adenauer, etc.) i en la lletra dels tractats és una comunitat de valors. En concret, l'article 2 afirma: "La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones". Però què passa quan un o diversos estats membres incompleixen la lletra del tractat i tiren endavant lleis homòfobes, com han fet Hongria i Polònia, o que limiten la independència judicial, com ha fet aquest últim país? La Comissió Europea ha activat aquest dijous la via judicial contra aquests països per haver violat els drets fonamentals del col·lectiu LGTBI.
El procediment és llarg i farragós, i s'ha activat en multitud d'ocasions anteriors sense gaire efecte. Però el que no pot fer la Unió Europea és quedar-se impassible davant la vulneració de drets a ciutadans europeus, que és el que està passant ara mateix a Hongria i Polònia. El sistema garantista i de consens amb què fins ara ha funcionat la UE, i que fa que les grans decisions s'hagin de prendre per consens, se li ha girat en contra a Brussel·les davant de governs populistes de dreta i antieuropeus com els que hi ha a Budapest i Varsòvia. Els europeus assistim amb estupefacció a una realitat: Brussel·les té molt poques eines efectives per castigar aquests governs, i tampoc hi ha voluntat política per activar les que té, com ara l'article 7, que deixaria aquests països sense vot.
Però a la llarga no hi haurà més remei que anar més enllà. El govern polonès, per exemple, pretén ara carregar-se al seu país el que és un dels pilars de la construcció europea: la primacia del dret europeu per sobre del dret nacional a través de les sentències del TJUE. Per tant, no només es tracta de violar els drets d'una minoria, sinó de deixar-la sense les possibilitats de defensa legal que ofereix Europa. En realitat, qualsevol de les dues coses, l'aprovació de legislació homòfoba o la no acceptació de l'autoritat del TJUE, haurien de ser motiu d'expulsió immediata de la UE. Però el cert és que l'expulsió no està ni prevista en els tractats. Ara mateix Brussel·les pressiona Hongria amb la congelació dels fons europeus de reconstrucció. Aquesta sí que pot ser una mesura efectiva, tot i que al final acaba perjudicant els ciutadans hongaresos, molts dels quals són anti-Orbán i europeistes.
Aquest és un debat complex, però sí que es pot afirmar que la UE té ara mateix l'enemic a casa i que necessita uns instruments legals més contundents per defensar-se quan hi ha governs que no respecten els valors de la UE. El que està clar és que tot el que s'ha fet fins ara ha servit de ben poc.
