Han trigat més del previst, però finalment els pitjors temors sobre la posició de Donald Trump en relació amb Ucraïna s'han complert. Els analistes coincideixen en interpretar que la trucada que dimecres el president estatunidenc va fer a Vladímir Putin ha capgirat per complet les polítiques que fins ara havien tingut els aliats i que, en conseqüència, dona al líder rus el triomf que tant esperava. Trump li va comprar els arguments, i fins i tot abans de seure a la taula de negociació ja va avançar que Ucraïna no entraria a l'OTAN i que no es tornaria a les fronteres d'abans del 2014. Fins a quin punt obligarien Ucraïna a cedir territori no està clar, però els experts tenen clar també que Rússia voldrà mantenir tot el territori conquerit fins ara.
La Conferència de Seguretat de Múnic, que es clausura avui, ha estat el gran fòrum on s'han pogut veure les múltiples tensions que ara hi ha entre els Estats Units i la Unió Europea. Si en un primer moment Trump ja va deixar en segon pla Volodímir Zelenski, que no és gaire de la devoció de la seva administració, ahir va quedar clar també el menyspreu cap a la Unió Europea, la qual, segons va dir l'enviat especial de Trump per a Ucraïna, Keith Kellogg, no participarà en les converses de pau. Aquest anunci de l'exclusió europea va arribar just l'endemà que el vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, carregués contra els líders europeus pel cordó sanitari a la ultradreta, és a dir, contra els seus.
Ucraïna, doncs, no només és un camp de batalla real, sinó també l'escenari de la guerra ideològica de Trump i dels seus contra tots els valors que fins ara ha defensat Europa. El moment és crucial, i per això caldria que la resposta fos contundent i també ràpida. El problema, però, és que Europa està en un moment de màxima debilitat. Alemanya, el principal motor i puntal de la UE amb França, està al final d'una campanya electoral en què l'extrema dreta, que minimitza el nazisme, pot quedar com a segona força. Tanmateix, haurà de ser el president actual, Olaf Scholz, el que lideri encara la resposta a l'agressiu menyspreu de l'administració Trump, i per això caldrà que hi hagi complicitat amb el seu previsible substitut, Friedrich Merz. De moment, les respostes de la majoria de líders europeus han estat contundents contra el menysteniment estatunidenc, però més enllà de les paraules hi haurà d'haver fets. Si la UE fa costat a Ucraïna en les seves reivindicacions caldrà que estigui disposada a donar-li més armes, diners i ajuda.
Zelenski va ser clar en la seva intervenció en què –com sempre ha reclamat França– va demanar un exèrcit europeu. Es va permetre, fins i tot, ridiculitzar Trump dient que Putin el vol d'"attrezzo" en la desfilada del 9 de maig a la plaça Roja de Moscou. Ja no té gaire a perdre, i la seva única esperança ara és aconseguir més implicació europea. El context és delicat, però si ara Europa no es reivindica i assumeix els costos a tots els nivells que això implica, difícilment ho podrà fer en el futur.
