Els combats a Ucraïna no s’han aturat durant aquest temps, per més que l’atenció mediàtica dels últims mesos s’hagi centrat més en el que estava passant a Gaza que no pas en les trinxeres de la guerra de Putin contra el país. Aquests últims dies, però, ha revifat l’atenció després dels atacs russos amb míssils i drons sobre ciutats ucraïneses, inclosa la capital, Kíiv, i l’atac ucraïnès contra una ciutat fronterera russa. A Kíiv van morir 28 persones, després que ahir es trobessin cinc cadàvers més sota la runa d’un edifici bombardejat el 29 de desembre.
El cansament pel conflicte, però, es fa palès en els dos bàndols d’una guerra que el president rus, Vladímir Putin, encara ara es nega a definir com a tal. De fet, en el seu discurs de Cap d'Any Putin ni ha fet referència explícitament a Ucraïna, i ara que ja està en campanya electoral ha passat de puntetes pels sacrificis dels seus soldats. Volodímir Zelenski, en canvi, ha mirat de fer créixer la moral dels ciutadans afirmant que ara són més forts que abans, anunciant que aviat fabricaran ells mateixos més armes i animant els joves a allistar-se a l’exèrcit, cosa que és cada cop més difícil d’aconseguir.
Al febrer la guerra entrarà en el seu segon any, i s’espera que aquest sigui decisiu per trobar una solució al conflicte. No està clar, però, en quin sentit. Rússia manté posicions després de la contraofensiva ucraïnesa fallida de la primavera i l’estiu, i confia en quedar-se definitivament el territori guanyat. Però falta que Kíiv hi renunciï, i de moment aquesta opció no està sobre la taula. Però tant als Estats Units, que tenen el milionari paquet d’ajudes aturat per la forta oposició republicana a continuar gastant en aquest conflicte, com a la Unió Europea, on les tesis pro-russes o contràries a la guerra van guanyant terreny, augmenta la pressió per forçar algun tipus d’acord.
Ucraïna mira amb preocupació l’horitzó electoral que hauran d’enfrontar el 2024 els seus principals aliats. D'una banda, les eleccions europees del maig, que poden fer créixer el pes de la ultradreta i dels partidaris de Putin a les institucions europees. De l’altra, els comicis estatunidencs, que al novembre poden fer tornar els republicans al poder de la mà, potser, d’un Donald Trump encara més combatiu.
Ucraïna ha resistit de manera èpica l’atac d’una de les grans potències militars mundials, i ho està fent encara malgrat les veus que en el primer moment auguraven pocs dies de resistència. Tanmateix, ara arriba l'hivern, augmenten els atacs aeris russos i la població de ciutats fora del front que havien intentat oblidar la guerra torna a tenir-la a casa. La resistència de la població té límits i el desànim creix. Per això és important que la Unió Europea, que encara pot jugar la carta de l’adhesió exprés d’Ucraïna, es mantingui ferma ara, perquè els pròxims mesos seran fonamentals per intentar arribar a algun tipus de negociació que pugui ser favorable a les aspiracions ucraïneses o que, com a mínim, no els deixi amb la frustració d’haver lluitat sense assegurar la independència del país. Això, o una guerra enquistada que finalment tindrà gust de derrota.
