El bicitaxi té els dies comptats a Barcelona i Catalunya. L'ajuntament de la capital i el govern del país s'han posat d'acord per eliminar-los a través d'una modificació de la llei del taxi que entrarà en vigor a principis del 2023 que farà il·lícita aquesta modalitat a tot el territori. Els arguments a favor d'acabar amb aquesta pràctica són obvis: la precarietat laboral que envolta els conductors, la imatge que dona de Barcelona –"no és Bombai", ha arribat a dir el tinent d'alcalde Jaume Collboni–, les molèsties per als veïns de les zones turístiques més concorregudes, l'entorpiment del tràfic ciclista pels carrils dobles, el fet que sigui un servei privat no regulat... A l'altre costat de la balança hi ha l'evidència que es perd un servei de taxi no contaminant i silenciós, dos objectius que formen part de l'horitzó d'una ciutat més habitable. En tot cas, sumat i restat, sembla clar que l'erradicació d'aquest tipus de transport de lloguer és lògica tal com s'estava oferint, tot i que en un futur, d'una manera més regulada i amb uns pocs circuits fixos i preparats per acollir aquests vehicles, podria arribar a tenir sentit. Ara mateix, però, era un perillós campi qui pugui.
De fet, aquest tipus de transport va sorgir a remolc del boom turístic, com una manera més –una de tantes– d'anar a buscar un benefici ràpid, sense respondre a cap estratègia de ciutat. Es va fer a imitació del que passa en altres latituds, en urbs denses i caòtiques com Bombai, tal com ha referit Collboni. Barcelona, però, fa temps que busca fórmules per gestionar millor un turisme que es vol sostenible i, alhora, per pacificar i ordenar el trànsit. Els bicitaxis eren un element de distorsió notable, que s'escapaven a tot control o regulació. La seva ràpida proliferació als inicis ja va portar a prendre mesures punitives que s'havien anat fent més severes, sense arribar, però, a extingir-ne la pràctica. Ara, amb aquest nou acord entre els governs barceloní i català, la seva desaparició està pràcticament garantida.
La decisió, però, no hauria de suposar un fre al transport en bicicleta per als turistes. Al contrari. De fet, cada cop es veuen més grups d'estrangers, sovint famílies, fent rutes per Barcelona en bicicleta, fins i tot aquests dies, malgrat la calorada. Això vol dir que hi ha una demanda de turisme saludable a la ciutat i que l'àmplia i creixent oferta de carrils bici és una garantia de seguretat i comoditat per als visitants disposats a pedalar. Promocionar el turisme de bicicleta és una bona manera de projectar una imatge verda, moderna i saludable de Barcelona i la resta de ciutats catalanes que hi apostin. Amb un clima amable, aquesta experiència es pot practicar al llarg de tot l'any i, en el cas de la capital, més enllà del Ciutat Vella i l'Eixample, ja que sempre hi ha la possibilitat de fer servir bicis elèctriques. En la mesura, però, que aquesta pràctica també creixi, s'haurà de posar encara més ordre al tràfic ciclista, forçant-lo, per exemple, a rodar només pels carrils marcats.
