BarcelonaLa pandèmia va colpejar especialment el sector turístic, que pràcticament d'un dia per l'altre va veure com tota l'activitat viatgera es paralitzava. De sobte, llocs especialment turístics com la ciutat de Barcelona es van buidar de visitants, fet que va donar lloc a estampes insòlites com la d'un centre històric buit o, en tot cas, recuperat per la població autòctona. La crisi del covid va arribar en un moment especialment calent respecte al debat sobre el futur del turisme i el perill de saturació que viuen algunes destinacions, com ara la mateixa Barcelona. Per això, durant els dos anys que el turisme es va mantenir sota mínims o inexistent, es va alimentar l'esperança que en el futur les coses ja no tornarien a ser igual i que calia repensar el model turístic. L'experiència d'aquest 2022, però, ens diu que no ha passat res d'això.
Catalunya aquest juliol ha recuperat, i fins i tot ha superat una mica (un 1,2%), el nombre de turistes que va rebre durant el mateix mes del 2019. La idea que després de la pandèmia la gent seria reticent a viatjar ha resultat falsa. Els turistes tornen a ser aquí, i tenen la mateixa tipologia que tenien el 2019. No ha canviat res. És evident que el fet que s'hagi recuperat el nombre de visitants, i que els preus del sector hoteler hagin crescut al voltant del 25% tant respecte a l'any passat com respecte al 2019, és una bona notícia per a l'economia, i especialment per a un sector que només ha pogut sobreviure gràcies al mecanisme dels ERTO. Però també es constata que la pandèmia va ser només un parèntesi que no ha servit per abordar cap dels reptes de futur que té el sector i, en concret, el debat al voltant de quin model de turisme volem per als pròxims anys.
Al contrari, les dades indiquen que el turisme a Catalunya continua sent deutor de la fórmula del "sol i platja". A més de Barcelona, Lloret i Salou se situen entre les 10 destinacions amb més turistes d'Espanya. Aquest estiu també s'ha posat sobre la taula una altra problemàtica: la manca de treballadors qualificats per fer feines en el sector de l'hostaleria. O sigui, que apostem per un model de sol i platja però tampoc formem els treballadors que es necessiten i, segurament, tampoc s'ofereixen condicions prou atractives. Els baixos sous i la precarietat associada a la temporalitat continuen sent els principals punts febles del sector. I és aquí on s'ha d'atacar.
Arribats a aquest punt, i un cop constatat que som al mateix punt que el 2019 i que no ha canviat res després de la pandèmia, cal reprendre amb urgència el debat allà on es va deixar i decidir cap a on es vol anar. És veritat que ningú té una bola de vidre per saber què passarà en el futur pròxim i com afectarà al turisme tota la incertesa que la invasió d'Ucraïna està provocant en l'economia. Però avui sí que sabem que a la mínima que es recupera una certa normalitat i estabilitat, la gent torna a viatjar i a visitar les seves destinacions favorites. I Catalunya, es vulgui o no, és una destinació turística de primer ordre. A partir d'aquí el que toca és decidir com ho volem gestionar.
