Trump i els riscos d'una guerra comercial

BarcelonaFidel al seu estil, el pròxim president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat els dos països nord-americans amb els quals té frontera terrestre, Mèxic i el Canadà, amb aranzels del 25% si no aturen l'arribada d'immigrants i fentanil, la substància que està fent estralls entre la joventut nord-americana. Amenaçar amb apujar els aranzels per resoldre altres problemes, com ara el control de fronteres o el tràfic de drogues, forma part de la manera de funcionar de Trump. La clau de tot plegat la dona Angela Merkel a les seves memòries, quan diu que Trump és una persona que considera que el que guanya un país ho ha de perdre un altre i, per tant, no creu en el principi que la col·laboració pot beneficiar les dues bandes. Per això Trump, que es veu com el capità del vaixell més gros de l'oceà, rebutja els tractats multilaterals i prefereix negociar amb tothom de tu a tu, de forma bilateral, perquè és la manera de poder imposar sempre les seves condicions i no comprometre's en la multilateralitat.

Aplicat a l'economia global, el trumpisme, doncs, és igual a proteccionisme i guerres comercials. De fet, aquest dimarts també ha anunciat uns aranzels extres del 10% per als productes de la Xina, que és el seu gran adversari. Caldrà veure si realment compleix les seves amenaces o si tot plegat és una estratègia negociadora, però el que és evident és que, tractant-se de Trump, cal preparar-se per al pitjor escenari. Els economistes coincideixen que un escenari de guerra aranzelària suposaria un fre per a l'economia mundial, però això aparentment a Trump li és igual, ja que l'únic que li interessa són els efectes a dins dels Estats Units. I aquí és on no està clar què podria passar, perquè encara hi ha molts interrogants, com què passaria amb el dòlar i amb la política monetària de la Reserva Federal. D'entrada, si hi ha menys importacions els preus a dins dels Estats Units pujaran, cosa que serà negativa per a la base electoral del mandatari republicà, ja que una de les seves principals promeses és controlar la inflació i tornar poder adquisitiu a la classe treballadora. El principi és molt senzill: si els productes importats, com ara cotxes xinesos, que fins ara eren més barats, ara són més cars pels aranzels, els cotxes nord-americans seran més competitius, però sempre a un preu superior.

Aquest nacionalisme econòmic ja va ser una de les divises de Trump en el seu primer mandat, però només el va poder aplicar de manera limitada, ja que les empreses nord-americanes construeixen a tot el món (un bon exemple d'això és el mateix Elon Musk). El programa d'aranzels es combina amb altres mesures ja anunciades, com ara fortes retallades d'impostos, desregulació econòmica i desmantellament dels programes d'assistència social i de l'estructura de l'administració en general. No hi ha dubte que Trump es juga el seu llegat polític en l'àmbit econòmic, i que no dubtarà en coaccionar els que fins ara eren els seus socis comercials si creu que això el beneficiarà, i això inclou Europa. Però si la jugada li acaba sortint malament, com prediuen alguns economistes, caldrà veure si el resultat final és un deteriorament de l'economia mundial. Un deteriorament que, de forma inevitable, impactaria també en els Estats Units.