Trump: un perill per als EUA i per al món sencer
BarcelonaLa frase la va pronunciar aquest dimecres la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, la demòcrata Nancy Pelosi, a l'inici del debat sobre el segon impeachment contra Donald Trump: "Se n'ha d'anar. És un perill clar per a la nació". I encara caldria afegir que, després de l'assalt al Capitoli, és un perill per a tot el món. Per tant, aquest segon procés de destitució, encara que no tingui un efecte pràctic immediat perquè el dia 20 Joe Biden passarà a ser el nou president, està més justificat perquè li impedirà presentar-se a les eleccions del 2024.
El que està passant en les últimes hores al Partit Republicà és especialment significatiu, ja que el suport monolític que fins ara ha estat dispensant a Donald Trump comença a esquerdar-se. Una desena de congressistes republicans han votat a favor del judici polític, i el cap dels Grand Old Party al Senat, Mitch McConnell, ha filtrat a la premsa que no veuria malament que aquest impeachment triomfi perquè seria la manera que tindrien de treure's de sobre la pesada ombra de Trump durant els pròxims quatre anys. També una figura cabdal en el mandat de Trump, el seu vicepresident Mike Pence, comença distanciar-se del seu encara superior, sobretot arran dels insults que li va dedicar per haver validat al Senat la victòria de Biden el dia de la insurrecció trumpista.
Tot i així, tots aquests gestos arriben tard, molt tard. El Partit Republicà intenta ara desmarcar-se del monstre que han creat i darrere del qual havien desfilat de manera obedient i acrítica amb poquíssimes excepcions com la de Mitt Romney o John McCain abans de morir. Durant quatre anys han estat jugant amb foc i al final s'han cremat. Confiats que Trump era una carta guanyadora, no els ha importat veure com degradava les institucions i posava en perill principis bàsics de la democràcia, com ara el respecte a les lleis o la llibertat de premsa. No s'adonaven que estaven cavant la seva pròpia fossa, que, donant ales al populisme i a l'extremisme, a la megalomania d'un personatge nefast com Trump, estaven arrossegant el seu país al fang i, pitjor encara, al ridícul més espantós de l'últim segle.
La deriva ultraconservadora del Partit Republicà ha sigut de tal calibre que ara mateix George Bush fill se'ns apareix com una veu moderada, com també la de l'exgovernador de Califòrnia i conegudíssim actor Arnold Schwarzenegger. És possible, però, que Trump hagi funcionat com una vacuna, ja que el malson del seu mandat ha servit per desvetllar la consciència política de molts ciutadans nord-americans pertanyents a minories que s'han sentit amenaçats i que fins ara no participaven en el joc polític. L'elecció del primer senador negre i el primer jueu a l'estat sudista de Geòrgia és una bona mostra de com està canviant la correlació de forces demogràfica. Els Estats Units deixaran en pocs anys de ser un país de majoria blanca, i això tindrà enormes conseqüències en el mapa polític. I uns quants republicans han vist que o forcen un canvi de rumb al partit o estan condemnats a la irrellevància.
