La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.
![Imatge de la borsa de Nova York el divendres dia 4 amb la majoria d'indicadors en vermell.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Contribueixen a aquest clima de tensió no només el fet que la Xina hagi respost a Trump amb la mateixa moneda, anunciant aranzels del 34%, sinó també els avisos que aquesta batalla, provocada per una estratègia que ningú que no sigui col·laborador o seguidor del trumpisme pot comprar, serà llarga. La Unió Europea, si aconsegueix superar els interessos nacionals per defensar els conjunts, s'hi podria sumar. Però hi ha altres elements que desperten els temors en els parquets, que, com se sap des que existeixen, tenen tendència a la sobrereacció, tant en moments de notícies o rumors positius (eufòria) com en els de notícies negatives (pànic).
I un d'aquests té a veure amb una paraula que es va considerar desterrada una bona temporada i que ara comença a guanyar protagonisme gràcies a la inoportuna i arbitrària decisió de Trump: recessió. És una situació en la qual l'economia o la riquesa que es genera als països, en lloc de créixer, pateix caigudes. És una possibilitat de la qual han començat a parlar ja a les més altes instàncies globals, com el Fons Monetari Internacional (FMI).
El president de la Reserva Federal, Jerome Powell, ha afirmat en un discurs que els efectes econòmics dels aranzels seran "significativament més grans” del que s'esperava, i que això es traduirà en menys creixement i més inflació. No és un missatge tranquil·litzador, perquè fa témer que s'acosta una etapa de pujades dels tipus d'interès si Trump no canvia una política que, segons explicava, havia de portar més abundància i riquesa al país. Aquesta pujada suposaria crèdit més car, i d'aquí els nervis.
Des que Trump va prendre possessió el passat 20 de gener fins als dies previs al seu rocambolesc anunci d'un aranzel universal del 10% per a totes les importacions, incrementat d'acord amb una fórmula molt discutible, les borses dels EUA eren les úniques que perdien. Les europees vivien un moment dolç que ara ha canviat, contagiades pel nerviosisme global i un clima d'incertesa que no ajuda a calmar els ànims.
De cara a possibles tombs de la situació, s'ha de tenir en compte que molts nord-americans tenen els seus estalvis i pensions en uns mercats sotmesos a un intens estrès per part del mateix Trump. Als conciutadans del president dels EUA, molts dels quals el van votar el novembre passat, els poden afectar dues variables explosives: un increment del nivell general dels preus –que el president actual atribuïa al seu predecessor, Joe Biden– per efecte dels aranzels i, al mateix temps, la pèrdua de valor dels estalvis. Un còctel que podria esclatar a la cara a Trump.
