Si haguéssim de citar un factor clau que explica l'hegemonia dels Estats Units durant el segle XX i el que hem passat de XXI seria l'excel·lència de la seva educació superior, un fet que li atorga un gran avantatge competitiu. En qualsevol rànquing de les millors universitats del món sempre trobareu les nord-americanes a dalt de tot, especialment les més prestigioses de totes, amb institucions com Harvard, el MIT, Stanford, Princeton, Berkeley i Yale. Aquestes universitats atreuen els millors investigadors del món i lideren la recerca en multitud d'àmbits, un coneixement que després es transfereix a la societat i, especialment, a les empreses. Ara, però, tot això està en perill perquè Donald Trump ha decidit declarar la guerra a les universitats amb un mètode que no difereix gaire del que faria servir un capo mafiós qualsevol: o et plegues als meus designis o et tallo el finançament.
Aquest xantatge li havia funcionat en un primer moment amb la Universitat de Colúmbia (que, per cert, encara no ha recuperat el finançament perdut tot i haver acceptat algunes de les condicions de Trump), però ara Harvard li ha dit que no. El govern dels Estats Units està fent el que no havia fet cap altre executiu en la història recent, que és intentar condicionar les polítiques d'admissió i els currículums acadèmics per imposar la seva particular visió del món amb l'excusa de lluitar contra l'antisemitisme. Harvard està especialment en el punt de mira de Trump per les seves polítiques d'inclusió, que afavoreixen l'accés a la universitat de minories com la negra, que habitualment estan infrarepresentades en aquestes institucions elitistes, i perquè considera que és un refugi del pensament woke.
"Cap govern hauria de dictar què pot ensenyar una universitat privada, ni qui ha d'admetre o contractar, o quines àrees d'estudi o investigació es poden perseguir", ha escrit el rector de Harvard, Alan Garber, en un missatge a tota la comunitat universitària. La resposta de Trump ha estat, com era d'esperar, furibunda. L'administració ha congelat subvencions plurianuals per valor de 2.200 milions de dòlars i estudia retirar les exempcions fiscals de què gaudeix la institució.
La idea de Trump és molt simple: obtenir la rendició dels seus enemics, en aquest cas les universitats, amb el xantatge econòmic. Per això és tan important la resposta de Harvard, que hauria de servir d'exemple per a totes les universitats que ara mateix estan sent investigades per un grup especial designat per la Casa Blanca. El que està en joc és un principi tan cabdal en la democràcia com la llibertat acadèmica, de la qual sempre han fet bandera els Estats Units.
Amb la seva guerra ideològica, però, Trump està aconseguint que els Estats Units perdin atractiu a marxes forçades, tant per fer-hi negocis com per anar-hi a fer turisme o una estada acadèmica. Les detencions d'estudiants propalestins han estès el clima de terror als campus, i ara mateix hi ha centenars de projectes d'investigació que pengen d'un fil. Malgrat tot, Harvard ha fet l'únic que podia fer per mantenir la dignitat de la institució: plantar-se i dir no.
