Trump es concentra primer en la Xina
La decisió de Donald Trump d'aprovar una pausa de 90 dies en els aranzels per a tots els països excepte la Xina no deixa de ser la primera marxa enrere del president nord-americà en la seva escalada i la constatació que no podia fer la guerra a tot el món alhora, perquè això amenaçava amb provocar un crac borsari. Washington, doncs, recalibra la seva política i es concentra ara en castigar la Xina, a la qual li ha aprovat uns aranzels del 125% després que Pequín apugés els seus fins al 84%.
Cal tenir en compte, però, que Trump no renuncia als seus objectius, sinó que simplement canvia d'estratègia per aïllar la Xina i evitar que es creï un front comú de tot el món contra els Estats Units. El que busca Trump l'endemà que els aranzels hagin entrat en vigor és obrir un període de negociació país per país, que és el que sempre ha buscat. Cal assenyalar, però, que mentrestant es manté l'aranzel bàsic del 10% com a recordatori que en qualsevol moment els pot tornar a apujar.
Quines conseqüències tindrà el xoc entre Washington i Pequín per a l'economia mundial encara està per veure, però als Estats Units ja hi ha empreses que en noten els efectes. Un petit empresari de Boise, a Idaho, ha explicat a X que d'un dia per l'altre la tarifa per importar joguines de la Xina ha passat de 26.000 dòlars l'any a 346.000. I això sense comptar els últims augments aprovats per Trump. I és que els aranzels no els paguen els països, com algú pot pensar sentint Trump, sinó les empreses importadores i, per extensió, els consumidors. Què farà aquest empresari que fabricava les seves joguines a la Xina? Doncs probablement haurà de tancar. Evidentment, això serà un problema per als fabricants xinesos, que perdran molts clients, però ¿qui està més preparat a la llarga per resistir les condicions econòmiques adverses d'una guerra comercial? ¿Els Estats Units o la Xina, que és una dictadura en què els drets humans no són una prioritat i la població està acostumada a les privacions i a obeir sense protestar?
En aquest context, la visita del president espanyol, Pedro Sánchez, al Sud-est Asiàtic i a la Xina no podria ser més oportuna, perquè la guerra aranzelària desfermada per Donald Trump obliga ara la Unió Europea a repensar la seva relació amb Pequín, ja que de sobte es troben tots dos al mateix bàndol, el de la defensa del lliure comerç. La Unió Europea, però, s'enfronta ara a un gran dilema: ¿accepta el joc de Trump i pausa també els aranzels que ha aprovat aquest dimecres o s'alinea amb la Xina i opta per la línia dura? La lògica comercial europea fa pensar que Europa escollirà la primera opció i intentarà aprofitar aquests 90 dies per negociar amb els Estats Units de Trump.
És esperable, però, que Washington també vulgui condicionar la relació de la UE amb la Xina i evitar un acostament entre els dos actors. Europa, doncs, està atrapada enmig de la lluita de dos gegants que es baten per l'hegemonia mundial i no busquen tant el bé comú del planeta com el propi interès. Qualsevol pas que es faci, però, ha de tenir en compte que Trump busca ara la derrota de la Xina, per després venir a passar comptes amb la UE.
