La delinqüència preocupa. De fet, és la primera preocupació dels barcelonins i la tercera dels catalans. Això no vol dir que aquest sigui un país insegur ni que la situació estigui empitjorant: l’any passat es va tancar amb gairebé el mateix nombre de delictes que l’anterior. No empitjora, però tampoc millora. I escenes com els centenars de trets que es van disparar amb armes de guerra a la Mina i algunes execucions recents ens recorden que les màfies de la droga continuen escampant els seus tentacles que corquen diferents àmbits de la nostra societat. Tentacles que quan menys ens ho esperem poden fer esclatar la violència. El crim organitzat vinculat al tràfic de drogues és un dels problemes més evidents que tenen els cossos policials, que alhora també han de combatre els robatoris, les estafes –sobretot mitjançant les noves tecnologies– i els furts. La policia té feina i n’és conscient.
Per això val la pena també parlar de casos d’èxit com els de Banyoles, Gavà i Sant Quirze del Vallès, les poblacions de més de 20.000 habitants que han aconseguit reduir més els delictes. Són nuclis prou grans perquè una variació en el nombre de denúncies sigui significativa i pugui servir d’exemple. I entre les lliçons que aporten n’hi ha dues de clau: la col·laboració entre les policies locals i els Mossos d’Esquadra i l’ús intel·ligent de les dades.
No és una novetat que la col·laboració entre cossos policials sigui beneficiosa, però es fa evident que mesures com ara comissaries i patrulles conjuntes la fan més fàcil i àgil i, per tant, més eficaç. Els policies municipals de proximitat i els agents dels Mossos d’Esquadra han de poder compartir informació, mètodes i objectius, perquè s’ha demostrat que funciona. A més, som al segle XXI; per tant, sabem com és d’important la informació tant perquè diferents entitats col·laborin com per prevenir els delictes i combatre’ls. L’ús de càmeres per detectar i rastrejar matrícules de vehicles i de mapes de calor de robatoris per decidir on enviar les patrulles són dos exemples intel·ligents de com els cossos policials poden fer servir les dades i la informació. Sempre, evidentment, tenint en compte que cal respectar la intimitat dels ciutadans.
Més enllà del catastrofisme sensacionalista de què s’alimenta l’extrema dreta, val la pena posar sobre la taula la situació real de la delinqüència a Catalunya i, sobretot, explicar què funciona per combatre-la. Com podem evitar convertir-nos en un paradís per als lladres o en una narcosocietat. Perquè el perill hi és, el submon criminal existeix, però les institucions també, i tenen mecanismes per combatre’l. Això no vol dir que ens hàgim de relaxar, al contrari: cal fer més feina. Els Mossos d’Esquadra i les policies locals tenen un repte enorme, però van millorant els mecanismes i les tècniques per abordar-lo. Reportatges com el d’avui, que explica com Banyoles, Gavà i Sant Quirze del Vallès combaten la delinqüència, ho demostren.
