La qualitat i el prestigi de la sanitat i l'educació estan en joc
BarcelonaEls treballadors públics s'han mobilitzat aquesta setmana: metges, professors i mestres, bombers... El sobreesforç d'aquests anys, d'una dècada crítica, està passant factura. Les retallades fruit de la crisi econòmica i de l'ofec de les finances de la Generalitat no s'han revertit i fa temps que s'ha tocat os. És a dir, els serveis se n'estan ressentint seriosament. La bona voluntat i la professionalitat no poden continuar compensant més la manca de recursos i efectius. Falta personal, falta inversió i falta una recuperació salarial. Tot té un límit. Això és així, sobretot –però no només– en els dos grans pilars de l'estat del benestar i, per tant, de l'administració catalana: la sanitat i l'educació. La crisi va armar de paciència el personal sanitari i educatiu. El Procés va allargar la treva. Sindicats i treballadors, sense renunciar als seus drets i a la seva funció, no van voler tensionar més del necessari una situació que ja de per si era prou complexa, no només econòmicament, sinó també amb l'aplicació del 155 i els presos polítics. Però al final la realitat s'imposa. No es pot allargar més l'excepcionalitat, no es pot demanar més sacrificis a uns col·lectius que, en conjunt, han demostrat de sobres la seva vocació de servei.
És veritat que la situació política segueix penjant d'un fil, però no tant les finances públiques. La Generalitat ja no està en números vermells i calen gestos. Governar per solucionar problemes –i aquests no són menors perquè afecten milers de ciutadans– també és una manera de demostrar la voluntat de fer un país millor: no només apel·lant al futur, sinó transformant un present massa prosaic. Per això és tan important que el Govern assumeixi amb totes les conseqüències, i com una prioritat, la potenciació dels serveis públics de salut i educació perquè surtin de l'actual estancament gràcies a una negociació alhora honesta i realista. Així també es prestigia el país, així també es dona sentit al clam per poder disposar de totes les eines polítiques per construir una societat més pròspera i justa. Amb retòrica no n'hi ha prou. Cal imperiosament acció de govern.
En aquest sentit, és positiu el to que ha pres la negociació entre l'Institut Català de Salut (ICS) i els metges de primària en vaga. Tot i que encara no s'ha desconvocat la vaga, de moment ja s'ha acordat un paquet de mesures, valorat en 100 milions d'euros, per millorar les condicions laborals i reduir la pressió assistencial de la primària. Sens dubte, l'atenció primària necessita recuperar uns mínims assistencials, ja que està en un punt crític a partir del qual, si no es prenen mesures, la degradació podria ser ràpida. I el mateix passa tant en l'àmbit universitari com en l'escolar. Catalunya s'ha de poder seguir enorgullint del seu model sanitari i de la seva escola, i ara això està en perill. Aquests dos serveis públics han de seguir sent una garantia de qualitat, han de seguir liderant el servei, han de seguir sent un exemple per als sectors concertats. Han de ser un mirall del país que volem.
