La transformació del Tribunal de Comptes
El 22 de juliol del 2016 el Tribunal de Comptes va publicar un extens informe en què analitzava l'acció exterior de les diferents comunitats autònomes en el període 2011-2014. Vist amb ulls actuals resulta molt interessant comprovar com aquell informe, al qual ha tingut accés l'ARA, no qüestionava l'acció exterior de les autonomies, inclosa la de la Generalitat de Catalunya, i es limitava a fer recomanacions en el sentit de reforçar les sinergies entre l'Estat i les comunitats per evitar duplicitats o augmentar els controls.
En el cas de Catalunya, els auditors analitzaven amb profunditat quatre línies de subvencions que depenien d'ACCIÓ destinades a la internacionalització de les empreses catalanes i a l'atracció de talent. Un cop revisats una desena d'expedients de cadascuna d'aquestes línies, la conclusió és que no hi havia cap irregularitat destacable que justifiqués cap sanció. I per què? Doncs perquè precisament aquest informe és un exemple del que sí que és competència del Tribunal de Comptes, que és comprovar si els diners s'han gastat seguint els procediments que marca la legalitat. I punt.
El contrast entre aquest informe i el que hem conegut sobre Exteriors és abismal. Un, el del 2016, és una auditoria professional, feta per tècnics i en què s'analitzen els expedients de concessió d'ajudes i subvencions. En canvi, el del 2021 és un informe fet per un tribunal polític, en què el que es mira no són els procediments de despesa, sinó el que es va dir en actes o visites institucionals i, basant-se en un pronunciament concret, s'impugna tota la despesa. És com una Inquisició que actua de manera retroactiva vulnerant drets com el de la llibertat d'expressió i creant un clima de terror i d'inseguretat jurídica entre els afectats. La transformació ha sigut total.
Amb aquest biaix polític, el Tribunal de Comptes també podria declarar il·legal el pressupost del departament d'Educació (per adoctrinar els nens ensenyant història de Catalunya) o el del departament de Cultura, o el finançament dels mitjans públics. No és estrany, doncs, que entre els funcionaris, i especialment entre els interventors, que, per cert, depenen en última instància del ministeri d'Hisenda, hi hagi una certa psicosi a l'hora de donar llum verda a expedients que un tribunal polític podria, de manera retroactiva, considerar il·legals. I és evident que amb aquesta acció es busca espantar els treballadors públics i limitar al màxim l'ambició política de la Generalitat per reduir-la a una simple gestoria.
El Tribunal de Comptes no és ningú per dir en què s'han de gastar els diners públics, perquè no és de la seva incumbència, que és només comprovar que se segueixen els procediments administratius correctes i que l'acció pública no deriva en un perjudici econòmic per a l'administració. I els interventors igual. Ara el Tribunal de Comptes pretén que els interventors de la Generalitat es converteixin en censors polítics, aplicant, a més, el punt de vista de la dreta i adulterant d'aquesta manera el funcionament de l'administració. I això és el que ni la Generalitat ni el govern espanyol poden permetre.
