La transfòbia i altres mals del nostre món

L’Alan, de només 17 anys, va decidir la nit de Nadal que no valia la pena continuar vivint. Què va portar aquest noi de Rubí que havia nascut noia a prendre aquesta decisió? Segurament mai en sabrem tots els detalls, però sí que ens podem fer una idea de l’infern que significa per a un adolescent ser assetjat a l’institut, ser rebutjat per ser diferent, ser assenyalat pel carrer, ser objecte de comentaris feridors. L’Alan va patir tot això i molt més, va passar per diferents instituts i estava sota tractament mèdic. Però no se’n va sortir. I la seva mort ha de ser vista no com una desgràcia puntual sinó com un fracàs de tota la societat, que encara no ha sabut trobar la manera d’aturar aquests fenòmens de transfòbia.

En efecte, el cas de l’Alan ha de servir per prendre consciència de la importància d’educar en els valors de la tolerància i el respecte a la diversitat, de valorar la diferència com una cosa consubstancial a l’ésser humà i, per tant, positiva. I que fer burla d’algú per l’aspecte físic, l’orientació sexual o les creences religioses és el primer pas cap a la discriminació, cap a una situació que pot derivar en bullying i, en última instància, en seqüeles psicològiques de per vida o fins i tot la mort.

Resulta especialment frustrant que en una societat moderna com la nostra persisteixin aquests comportaments, sovint protagonitzats per adolescents que busquen autoafirmar-se a través de la violència (física o verbal) i que descarreguen en aquell que perceben com a diferent i, per tant, vulnerable tots els seus desenganys i decepcions. Denunciar-los i eradicar-los és una feina que ha d’anar més enllà de l’escola, que ha de mobilitzar l’administració, les famílies, els mitjans de comunicació, etc. en una autèntica croada contra la intolerància. La televisió, no cal dir-ho, hi té un paper molt important en aquestes edats. Però també l’administració ha de tenir a punt protocols per detectar aquests casos abans que siguin irreversibles, i vies per facilitar la integració. I, en general, urgeix un canvi d’enfocament global: hem de ser conscients que quan s’ataca algú per ser diferent no se l’ataca només a ell, sinó a la societat en el seu conjunt i a la llibertat de cadascun de nosaltres