Els talibans han demostrat aquest dimarts que durant els últims 20 anys de guerra han après a fer servir altres tipus d'armes, com la diplomàcia i la comunicació. En la seva primera roda de premsa com a noves autoritats oficioses de l'Afganistan, els seus portaveus van insistir que no es prendran represàlies contra ningú i que les dones podran continuar treballant "dins del que permet la llei islàmica", sense aclarir, però, què vol dir això. És evident que els talibans pretenen transmetre una imatge de seriositat de cara a l'exterior i, almenys mentre l'Afganistan continuï sent un focus informatiu, no donar arguments als activistes afganesos que estan denunciant que aviat començarà la repressió a gran escala. A diferència de l'Estat Islàmic, els talibans busquen ara el reconeixement internacional que ja li ha començat a arribar de la Xina, Rússia, l'Iran o Turquia.
Pel que fa a Occident, la derrota militar dels Estats Units i l'OTAN ha anat seguida d'una acceptació sorprenentment ràpida que, a partir d'ara, caldrà negociar amb el govern talibà. Una cosa, però, és aplicar la realpolitik i una altra girar com un mitjó tot el discurs i esperar, com ha dit el secretari general de l'OTAN, que els talibans compleixin la promesa de combatre altres grups terroristes. ¿Ens hem de creure que els que fa unes setmanes eren uns fanàtics perillosos ara es convertiran, de la nit al dia, en uns governants respectables?
El gir pragmàtic dels talibans sembla més aviat una trampa destinada a poder ocupar els ressorts del poder sense que hi hagi un cataclisme econòmic i social i evitar el perill d'una intervenció estrangera. Però ningú es pot enganyar sobre el que significarà per a la població civil, sobretot per a les dones, la instauració d'una república islàmica rigorista, en què la xaria és llei. L'escenari més probable és que, un cop instal·lats en el poder i amb els suports internacionals que ja s'esbossen, i un cop també l'Afganistan desaparegui de l'agenda mediàtica (cosa que passarà en poques setmanes), els talibans podran dur a terme els seus plans sense cap oposició. I procedir a la repressió que ja van aplicar en el període 1996-2001.
Potser han après la lliçó i no es dedicaran a patrocinar el terrorisme internacional o a destruir patrimoni de la humanitat com els budes de Bamian, però en última instància tindrem una nova narcodictadura que farà retrocedir el país fins a l'edat mitjana en alguns aspectes. La desastrosa retirada, amb les dramàtiques escenes de l'aeroport de Kabul, que quedaran per sempre més com una humiliació per a Occident, està provocant un èxode de refugiats que ara caldrà assumir. Potser sí que té raó Joe Biden quan diu que no té sentit que morin més nord-americans a l'Afganistan, però la pregunta que no ha respost és com pensa evitar que els talibans s'acarnissin ara amb tots aquells que, quan els Estats Units van intervenir a l'Afganistan el 2001, es van posar al seu costat per construir una democràcia i modernitzar el país.
