Vista des de Catalunya, la causa de la trama russa del Procés sempre va ser un despropòsit, un conte per no dormir que pretenia relacionar l'independentisme català amb Vladímir Putin i, de passada, posar més difícil l'aplicació de l'amnistia a alguns dirigents, ja que se'ls podia acusar del delicte d'alta traïció. Ara, afortunadament, és la mateixa Audiència de Barcelona la que posa fi a un procediment ple d'irregularitats que el jutge Joaquín Aguirre ha mantingut obert durant anys en contra de qualsevol evidència i resistint-se a tancar la instrucció. La decisió de l'Audiència no deixa lloc a dubtes, i fins i tot acusa el jutge Aguirre de cometre un "frau de llei". Ara bé, que la causa hagi quedat finalment arxivada i el jutge assenyalat no vol dir que no hagi fet mal a persones concretes i que no hagi aconseguit algun dels seus objectius.
Igual que en el cas del jutge Manuel García-Castellón, que va haver d'arxivar la causa que va obrir contra Carles Puigdemont per presumpte terrorisme, ens trobem davant d'un exemple de manual del que es coneix com a lawfare, és a dir, l'ús espuri de la justícia amb finalitats polítiques. En el cas d'Aguirre, a més, ni tan sols se n'amagava. El juliol passat es van filtrar uns àudios del jutge en què es vantava d'haver paralitzat la llei d'amnistia: "M'han dit que ahir es va tombar la llei d'amnistia, que es va tombar per mi", afirmava en una conversa privada. "Al govern li queden dos telenotícies alemanys. Dos. I ja està, a prendre pel cul", afegia. Quina justícia es pot esperar de personatges així? Qui rescabalarà els que s'han vist involucrats en aquesta causa, com ara els periodistes Carles Porta i Natàlia Boronat o altres persones com Miquel Casals, Elsa Artadi, Artur Mas i Josep Lluís Alay?
La decisió de l'Audiència de Barcelona deixa un regust agredolç, perquè si bé d'una banda demostra que almenys en alguns casos el sistema té maneres de parar els peus a magistrats com aquest, de l'altra també evidencia l'immens poder que té un jutge instructor per allargar i maniobrar amb una causa. En última instància l'actuació del jutge Aguirre respon a la crida patriòtica que va fer en el seu dia José María Aznar per torpedinar els pactes entre el PSOE i els independentistes que van possibilitar la investidura de Pedro Sánchez. De fet, l'amnistia continua encallada perquè el Tribunal Suprem es nega a aplicar-la i ha posat en marxa tots els procediments dilatoris possibles. De resultes d'això, l'expresident Puigdemont ha hagut de fer aquest dimarts a la nit la seva entrevista amb TV3 des de Waterloo.
En tot cas, els que queden desacreditats, a més d'un jutge concret, són tots aquells que han intentat fer créixer la teoria de la ingerència russa. A l'independentisme català se'l pot acusar de moltes coses, però en cap cas d'haver promogut la violència per assolir els seus objectius ni d'haver conspirat seriosament amb potències estrangeres. Tot això formava part, i ara es veu clar, d'una estratègia per denigrar l'independentisme i, sobretot, atacar el govern de Sánchez.
