La tragèdia dels migrants es repeteix a la frontera amb França
Tota decisió té conseqüències. L'augment de controls policials i el tancament de passos de la frontera franco-espanyola –que posa traves a la llibertat de moviments, una de les principals raons de ser de la Unió Europea– també en té. Una són 12 morts, que se sàpiguen i per ara. L'ordre de reforçar la frontera que va donar Emmanuel Macron fa dos anys i mig, amb l'argument de la lluita antiterrorista, s'ha cobrat dotze vides de persones que intentaven entrar a França per buscar-s'hi la vida. Així ho indica un informe del projecte CAFI, que agrupa les principals ONG franceses.
Els immigrants han mort intentant travessar el riu Bidasoa o atropellats per trens. Com a mínim dues de les víctimes van perdre la vida al túnel dels Belitres, el que uneix Portbou i Cervera de la Marenda. El túnel té poc més d'un quilòmetre, però és massa estret per apartar-se prou bé si hi passa un tren. S'hi han posat filferros, però això no ha impedit que hi continuïn entrant migrants i, en canvi, els pot fer més difícil sortir-ne. Segons un treballador de manteniment de la ferroviària francesa SNCF, els filats converteixen el túnel en una "trampa".
Durant el 2021 la policia va interceptar prop de 13.000 persones sense els papers en regla que intentaven passar la frontera: el 35% pretenien fer-ho a través del túnel entre Portbou i Cervera de la Marenda. París admet que Cervera s'ha convertit en un punt calent del trànsit de migrants. I, més enllà de la lluita antiterrorista, el delegat del govern francès als Pirineus Orientals fins a l'agost del 2022, Étienne Stoskopf, i el seu successor, Rodrigue Furcy, no han amagat mai que el tancament també pretén controlar la migració. De fet, les ONG asseguren que la policia francesa fa devolucions en calent i torna directament els migrants que intercepta.
Les mesures que pretesament serveixen per evitar el terrorisme i controlar la migració, doncs, han convertit una frontera que tenim molt a prop en un altre punt negre. Ho han fet davant dels nostres nassos, amb una política hostil que té un preu en vides. Ja no és només al sud, a les reixes plagades de concertines, a mar obert o en remolcs de camions, que es vessa la sang dels que busquen l'oportunitat de tenir una vida millor. Ara també passa en fronteres enmig de la Unió Europea.
Aquest tancament –a vegades fet de maneres tan barroeres com col·locar roques enmig d'una carretera, com a Banyuls– també té altres conseqüències, com la separació d'una mateixa comunitat cultural i social, que encara que siguin menys tràgiques tampoc no es poden ignorar. La frontera és una divisió política i administrativa que allunya les poblacions que queden a banda i banda. I mentre que un dels punts forts de la UE era difuminar aquestes separacions, el tancament fronterer les ha reforçat. La Catalunya del Nord es diu Catalunya per alguna cosa: una banda i l'altra de la frontera comparteixen cultura i els que hi viuen haurien de poder circular sense roques al mig de la carretera que ho facin més difícil.
