Les previsions de pluja no són bones i des de la Generalitat no s’espera que hi hagi episodis significatius d’aiguats en els pròxims dos mesos. Això vol dir que al desembre, o com a molt al gener, s'entrarà en emergència a tota l’àrea de Barcelona, la més poblada, i encara que el consum domèstic no és ni exagerat ni tampoc malgastador, tocarà fer més esforços per no dilapidar una aigua que cada cop pagarem més cara.
Ho explica el conseller d’Acció climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, en una entrevista en què també comenta les possibilitats que s'hi rebi aigua des d’altres indrets on en tenen. L’opció és portar-la en vaixells des de Mallorca, Marsella o Tarragona, l’opció més senzilla. Per proximitat i perquè precisament la conca hidrogràfica de l’Ebre està en molt millors condicions que les conques internes. Ho descriu de manera clara: al pantà de Mequinensa hi han entrat uns 180 hectòmetres, però, en canvi, a la resta del país només n’hi ha 120. És una opció de futur que naturalment s’haurà de combinar amb altres mesures, moltes de les quals ja fa mesos que estan en marxa.
La dessaladora del Prat ja fa temps que funciona al 100% i s’està treballant per ampliar la de la Tordera. Ha estat aquesta feina prèvia, precisament, la que ha permès aguantar fins ara, però si la situació no canvia s’hauran de prendre altres mesures que afectaran directament la vida quotidiana de la gent. La més clara serà abaixar la pressió de l’aigua de l’aixeta allà on es pugui, però també tancar les dutxes dels gimnasos en alguns casos i, per descomptat, prohibir omplir les piscines privades.
L’agricultura ja ha fet molt d’esforç, i encara que potser n’haurà de fer més, ja no pot suportar gaire més pressió. Caldrà actuar també en l’entorn urbà, i aquí entrem en un terreny complicat, perquè el gran ús de l’aigua que es fa en el sector turístic serà més difícil de controlar. S’hi haurà d’intervenir, però, perquè no tindria sentit que tothom tingués restriccions menys els visitants que, sense consciència de la gravetat, fan generalment un ús generós i poc estalviador de l’aigua a les habitacions.
I, per això, el paper dels ajuntaments serà clau. En dues línies. La primera, per detectar i posar remei a les moltes fuites que hi ha per falta d’un bon manteniment de les instal·lacions. Amb això cal ser rigorosos i ràpids. No es pot permetre que en una situació com aquesta encara hi hagi municipis que no s’hagin posat les piles en aquest sentit. L’altra implica aprovar la reglamentació que permeti perseguir i multar de manera contundent els particulars o les empreses que no compleixen amb les normes pactades entre tots.
La situació és greu, i encara ho pot ser més. Els ajuntaments han tingut temps per preparar-se i han de considerar que la gestió de l’aigua és una de les grans prioritats de futur. No hi ha excuses, i aquí tothom, ciutadans però sobretot empreses i administracions, han de fer una gestió responsable que asseguri el futur.
