El torn de Sánchez... per fer què?

Pedro Sánchez s’ha sortit amb la seva. Ha aconseguit l’encàrrec formal del rei Felip VI per a la investidura. En primer lloc, ho ha aconseguit després que quedés clar que l’opció Rajoy no servia. En segon lloc, ho ha aconseguit tot i tenir mig PSOE en contra d’intentar un acord amb Podem. I en tercer lloc, ho ha aconseguit sense desesperar davant les condicions excloents de Podem i Ciutadans. Ha mantingut el pols a fora i a dins. I ara té el protagonisme que desitjava. A més, ha deixat clar que s’ho prendrà amb calma. És a dir, que mantindrà la tensió i l’atenció unes setmanes. Perquè Sánchez, contra tota lògica, vol intentar el triple salt mortal de ser elegit president amb la complicitat de l’esquerra alternativa d’Iglesias i de la dreta regeneracionista de Rivera, dues forces massa antagòniques, tant pel que fa als seus respectius programes econòmics com per la manera d’entendre la realitat territorial espanyola. Ho té francament difícil. I alhora ha sigut francament hàbil. Perquè si l’invent no li surt -i és el més probable- podrà fer valer l’esforç d’haver-ho intentat. D’haver intentat un reformisme de centreesquerra. I podrà repartir les culpes a dreta i esquerra per no haver-s’hi sumat. A més, no s’haurà enfangat amb la gran coalició amb el PP, reclamada pels poders fàctics i ideològicament contra natura, que hauria violentat bona part del seu electorat tradicional.

Però tot plegat té una part extremadament dèbil. De fet, més que d’un intent seriós d’encarar la crisi del règim de la Transició, costa poc veure-ho com la maniobra tàctica d’un líder per sortir airós de la pressió interna al seu partit de cara a unes noves eleccions. Sánchez ara haurà de demostrar si s’agafa a l’oportunitat amb valentia, amb ganes de fer un gir al PSOE i a la política espanyola. D’entrada no ho sembla gaire: ¿Està realment disposat a repensar l’Estat? ¿Pensa abordar de debò la realitat plurinacional i, per tant, el repte català? ¿Tindrà la força per bastir un discurs socioeconòmic que afronti el creixement de les desigualtats? Atrapat encara en la lògica bipartidista, el líder del PSOE s’ha guanyat ara el seu torn. I el vol aprofitar. Però per fer què?