Els tombs de Feijóo en política econòmica
El candidat del PP a la Moncloa, Alberto Núñez Feijóo, ha sorprès tothom després d’afirmar des de Brussel·les que si guanya les eleccions no tocarà la reforma laboral aprovada pel govern del PSOE i Unides Podem perquè és "substancialment bona". L’afirmació és especialment sorprenent perquè el seu partit, el PP, hi va votar en contra i fins avui mateix assegurava que la derogaria, ignorant que era fruit d’un acord entre els agents socials i una exigència de Brussel·les.
Aquest gir no fa més que demostrar la poca fiabilitat de Feijóo en el crucial terreny econòmic. L’episodi coincideix amb la polèmica provocada per la intervenció del líder popular en un programa de televisió de màxima audiència en què va dir que havia vist un "anunci" on es venien taronges a 12 cèntims el quilo i la bossa de plàstic en costava 15. Aquí Feijóo confonia diversos conceptes, cosa especialment inquietant en un candidat a president del govern. És evident que ningú pot comprar un quilo de taronges a 12 cèntims perquè aquest és un preu –ruïnós, per cert– que se li pot arribar a pagar a un pagès en origen. I pel que fa al preu del plàstic, va ser precisament el govern Rajoy el que va implantar l’obligatorietat de cobrar per cada bossa amb l’objectiu de desincentivar-ne l'ús. En conclusió, el comentari de Feijóo no passava de ser una ocurrència de barra de bar molt poc seriosa.
El que és cert és que el PP sap que si el debat electoral gira al voltant de l’economia, té poc a guanyar. La inflació ha baixat a l’1,9% interanual i ja se situa per sota del 2% per primer cop des d’abril del 2021. Ha costat, però la intervenció del mercat elèctric, l’anomenada excepció ibèrica, menyspreada i atacada pel PP, ha donat els seus fruits fins i tot abans del que s'esperava. És cert que Espanya ha estat un dels últims països de la UE a recuperar el PIB prepandèmia, però això és producte del pes del sector turístic. Però alhora també és veritat que ara mateix és una de les economies que més creixen. Pel que fa a la taxa d'atur, no té sentit que el PP critiqui que és una de les més elevades d’Europa quan es tracta d'una constant dels últims quaranta anys. I de fet, quan més amunt va arribar la taxa va ser durant el govern de Mariano Rajoy. La realitat és que l’atur juvenil està en mínims històrics i que gràcies a la reforma laboral auspiciada per Yolanda Díaz que ara Feijóo defensa s’ha reduït la temporalitat.
El PP deu estar desitjant que la campanya torni a estar centrada en temes com ara Bildu o Catalunya, on pot treure rèdit i desgastar Sánchez, i no pas en l’economia, on no acaba de trobar el to i projecta la sensació d’anar fent tombs. La seva negativa a participar en un debat a TVE amb la resta de candidats que es presenten a tot l’Estat (PSOE, Sumar i Vox) també és indicatiu d’un cert nerviosisme i de manca de seguretat en si mateix. Segurament el PP no vol arriscar-se a una altra relliscada del seu candidat com la del preu de les taronges.
