El TJUE mostra el camí a la defensa dels exiliats
BarcelonaEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès un veredicte que, sota un aparent aval a les tesis del jutge Pablo Llarena, amaga una bomba de rellotgeria per al sistema judicial espanyol. En efecte, el TJUE afirma que Bèlgica no pot negar una extradició així com així, ja que d'entrada a la UE ha de regir el principi de confiança entre països membres, però introdueix un seguit d'excepcions que ofereixen una via de defensa als exiliats. Segons la justícia europea, Bèlgica pot negar-se a executar una ordre si acredita de forma "precisa" que hi ha risc de vulneració de drets fonamentals per una deficiència "generalitzada" del sistema judicial o bé si es demostra que la persona que es reclama pertany a "un grup objectivament identificable" sense garantia de tutela judicial efectiva a Espanya.
Aquest és el nou terreny de batalla judicial en què se situarà el pols entre Espanya i Bèlgica per l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exiliats que són en territori belga, perquè, tot i que la decisió es refereix al cas concret de l'exconseller Lluís Puig, es tracta d'una doctrina general. L'objectiu de l'equip legal que encapçala Gonzalo Boye és intentar demostrar que en el cas dels independentistes catalans (un "grup objectivament identificable"), la justícia espanyola ha vulnerat drets fonamentals com ara el dret al jutge predeterminat per la llei. Recordem que en el cas de Puig l'euroordre es va denegar per aquest motiu, perquè els jutges belgues van considerar que l'òrgan competent per demanar-la no era el Tribunal Suprem sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En canvi, Pablo Llarena defensava que Bèlgica no és ningú per decidir que a Espanya es violen drets fonamentals i que l'entrega havia de ser automàtica, sense cap altra consideració. Des d'aquest punt de vista, la decisió del TJUE es pot considerar una derrota en tota regla per al Suprem espanyol, ja que es manté viva l'amenaça que un estat de la UE denegui una petició d'extradició a Espanya. Això sí, el TJUE reclama a Bèlgica que l'argumentació ha de ser superior i que no es pot limitar a una qüestió tècnica, és a dir, desafia els jutges belgues a posar negre sobre blanc que els independentistes catalans no rebrien un tracte just per part de la justícia espanyola. No cal dir que si Bèlgica ho fes s'obriria una crisi diplomàtica sense precedents entre els dos països amb reverberacions a tota la UE.
Caldrà veure ara quin és l'arsenal d'arguments que les defenses posaran sobre la taula, però és evident que a Espanya han passat coses últimament que hi poden ajudar. En concret, tant els indults com la reforma del Codi Penal demostren que a Espanya hi ha un conflicte polític irresolt que ara mateix s'està intentant treure dels tribunals per traslladar-lo a una taula de negociació, i que també hi ha un conflicte en la interpretació judicial de les reformes de l'executiu. La conclusió és que, des del punt de vista judicial, hi ha partit per als exiliats. I que la justícia espanyola s'haurà de sotmetre a l'examen de la belga si vol obtenir l'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats.
